dilluns, 20 de desembre de 2010

L'Agrupació, més viva que mai

La festa de l'Òmnium Cultural segons la Televisió de Viladecans:



I segons La Vanguardia, on ens mencionen, una mica de passada... sort que tenim un nom llarg.

I els pastorets a l'Atrium dirigits per Marta Gelabert i Marina Platas, que ja s'han consolidat com les futures promeses de l'Agrupació:



Felicitats altra vegada a tots els membres de l'Agrupació que fan possible aquests caps de setmana.

Molta merda!

divendres, 17 de desembre de 2010

Dos assaigs per anar fent boca

Sí amics, l'Agruació no para els motors ni per Nadal, i ho demostrem amb dos actes molt especials per nosaltres:

El primer, la nostra col·laboració a l'entrega de premis de la 60a Nit de Santa Llúcia, a càrrec d'Ómnium Cultural. El director de la cerimònia és en Joan Font, com ja havíem anunciat en entrades anteriors, director de Comediants. Amb ell han treballat estretament dos dels nostres directors, Quimet Bernat i Joan Bonich, per fer possible l'acte d'entrega de premis de les lletres catalanes. És molta colla la que hi participa. Mireu com avançaven els assaigs:



L'acte tindrà lloc aquesta mateixa tarda a l'Atrium Viladecans, serà conduit per un presentador especialista en lletres, Òscar Dalmau, i retransmès per dues televisions de màxima audiència a Catalunya: TV3 i Viladecans TV. Seguiu-nos a partir de les 20:20h, que de ben segur que no us ho voldreu perdre.

El segon acte d'aquesta entrada que fa especial il·lusió a l'Agrupació és el que tindrà lloc el proper dissabte 18 de desembre a la sala petita de l'Atrium. Els protagonistes, en aquest cas, no són lletres. Són els més menuts de l'Agrupació que interpretaran un clàssic Nadalenc català: Els pastorets. Potser us semblarà que les catalans no necessitem revisitar clàssics com aquest, però segurament la direcció de Marta Gelabert i Marina Platas us faran descobrir noves i divertides parts d'aquesta història, vist des d'una perspectiva més contrapicada (més menuda, baja).



Doncs bé, teniu feina. Gaudiu dels espectacles i...

Molta merda!

dimecres, 24 de novembre de 2010

L'Agrupació i els Comediants a l'Òmnium cultural

Segurament ja ho sabeu, però el proper 17 de desembre, Viladecans acollirà la 60a nit de Santa Llúcia - Festa de les Lletres Catalanes. El director escènic de l'acte és el director de la companyia Comediants, Joan Font, i ha volgut comptar amb el suport d'una de les agrupacions teatrals més importants del Baix Llobregat, però com no l'ha trobat, ha hagut de recorrer a nosaltres. Per això, molts membres de l'Agrupació participaran en l'entrega de premis que tindrà lloc a l'Atrium... Sabeu què? Més val que mireu aquest vídeo, que ho explica millor...



Si Joan Font ho ha comunicat als mitjans serà que no hi podem faltar. Ja no tenim excusa, i no ens cal. Estem orgullosos de participar en la seixantena edició dels Premis de les Lletres Catalanes! Només puc dir una cosa:

Agrupacionistes... Molta merda!

divendres, 19 de novembre de 2010

La Ceba té moltes capes

Després de considerar l'èxit de públic i crítica de La Ceba la temporada anterior, l'Agrupació ha decidit donar una oportunitat més a totes aquelles persones que s'ho van perdre, per les excuses que fossin, fent dues úniques representacions els dies 20 i 21 de novembre. De ben segur que a molts us sembla poc, tal i com els hi va succeir als espectadors que van poder gaudir d'aquesta obra l'any passat. Doncs bé, no patiu, trobarem la manera de complaure-us amb una estona agradable de bon teatre amateur.



També m'han arribat queixes de que les obres només es fan a Viladecans, que és una injustícia i que hauríem d'ampliar horitzons. Molt bé, ja mirarem de trobar una solució que ens complagui a tots... Què us sembla si fem un bolo a Gavà? Posem per cas... la setmana vinent? Ja us direm alguna cosa en els propers dies, ja... Fins llavors:

Molta merda!

Actualització d'última hora: ja hem arreglat el bolo a l'extranger, 27 de novembre a l'Espai Maragall de Gavà. Som efectius, oi?

dijous, 2 de setembre de 2010

El Mamut arriba a Viladecans

Us deixo les noves noves de Viladecans Punt de Trobada, amb els que l'Agrupació ha col·laborat per fer possible tot el que es presenta a continuació:

Doncs, sí. Finalment el Mamut arriba a Viladecans. Dimarts 7 de setembre, a la plaça de la Vila, després del Pregó, cap a les 20,15. Això significa moltes coses:

* que un grapat d'entitats hem continuat treballant per poder-lo portar i amb el suport de molta gent, això serà possible;
* que has de regirar l'armari i buscar el mocador del Mamut de l'any passat per poder lluir-lo durant totes les festes; si no el trobes, enguany en tornarem a repartir el dia del pregó;
* que si tens una botiga i ens ho fas saber, a l'adreça del mamut (elmamutdeviladecans@gmail.com), te'n farem arribar un perquè el pengis a l'aparador: ajuda'ns a crear ambient.
* que si ets una botiga "mamutaire", és a dir, que has fet una aportació econòmica de 50 € per tirar endavant el Mamut, et farem arribar una vintena de mocadors perquè els distribueixis entre la teva clientela (i si no ets mamutaire i t'hi vols apuntar només ho has de dir).
* que pots fer-te amic o amiga del Mamut a través del facebook;
* que et pots anar preparant (o posant-te en remull, he, he) per a la MAMULLADA solemne del dia 12 de setembre, que començarà a les 17,30 a la Plaça de la Vila.
* Que t'hauries d'anar pensant si t'agrada més el groc o el negre... perquè a les Mamullades, cal mullar-se... en groc o en negre. I pots votar quin color t'agrada més al blog del Mamut (elmamutdeviladecans@blogspot.com).

I per damunt de tot, et desitgem una molt bona Festa Major!




Per part nostra, res més, només desitjar-vos una bona tornada a la feina (si teniu la sort o la desgràcia de tenir-ne).

Molta merda!

dimarts, 13 de juliol de 2010

Romeu i Julieta, el musical, a la tele

Benvinguts a Verona!



Ens tornem a veure els propers 17 i 18 de juliol, a les 21:30 i ales 19:00 respectivament... Aquest cap de setmana no teniu excuses!

Molta merda!

dijous, 8 de juliol de 2010

Romeu i Julieta, el musical

És cert que aquest cap de setmana està farcit de propostes: una de futbolística amb la final del Mundial que enfronta Holanda contra Espanya, dos països d'allò més divertits, una de política, amb les manifestacions nacionalistes, i una de frikie amb la quinzena trobada de casposos escopits per la televisió tals com la Bruja Lola, Paco Porras o el Po'zi, tot un show conduit per Toni Rovira, de Toni Rovira i tú i amb una petita conferència de la princesa del pueblo Belén Esteban, que ha aprés a llegir les vocals. Però per si encara no havíeu decidit, des de l'Agrupació us fem una quarta proposta, aquesta vegada cultural:

ROMEU I JULIETA, el musical



Qui no coneix la història d'amor de Romeu i Julieta, un clàssic que William Shakespeare no va deixar escrit en un tovalló de paper. Gràcies a aquesta decisió tan intel·ligent, ens ha arribat fins els nostres dies en perfecte estat. Però algú va decidir que també podia adaptar-se al musical i va posar-se a treballar per adaptar-la (no devia ser de l'agrupació). I gràcies a la il·lusió i el treball de molts dels nostres membres (em refereixo a les persones que han fet possible aquest espectacle), podem gaudir d'aquesta peculiar versió del gran clàssic els propers 10 i 11 de juliol. A alguns els hi pot semblar poc, així que també la representarem el cap de setmana del 17 i 18. Els dissabtes a les 21:30h i els diumenges a les 19h.

Us esperem a casa vostra, el Centre Cultural Sant Joan.



Molta merda!

dimecres, 7 de juliol de 2010

Teatre al Carrer

El principi del mes de juliol és una data assenyalada al calendari de Viladecans perquè significa l’arribada del festival de Teatre al Carrer. Enguany, la tradició s’ha mantingut, tot i que ha hagut d’escurçar la seva durada, i és que en dies com els que ens toca viure és més important que mai continuar somrient, compartir una estona de diversió amb la gent del poble, i en definitiva, gaudir del començament de l’estiu i de nits a la fresca, amanides amb espectacles diversos de tots els àmbits del món de les arts escèniques. Des d’arreu d’Europa i de la resta del planeta, arriben a la nostra ciutat companyies d’artistes disposats a presentar els seus espectacles de dansa, acrobàcies, malabars, titelles, circ, música, i com a mare de tots plegats, la bella art del teatre. En aquesta 21a edició han estat 30 les companyies que han omplert de vida els carrers de Viladecans amb els seus muntatges. Hi ha hagut lloc per a gent amb una destacada i consolidada trajectòria, però també ha quedat espai per als artistes més propers, i passat el capvespre, les batucades ens han fet ballar i ens han explicat alguna cosa més sobre la màgia de les nits d’estiu, que ja va descobrir algú tan important per al món del teatre com William Shakespeare.

El festival és una festa per a la ciutat, això és clar. Però també és una festa per al mateix teatre, perquè trenca la barrera física de l’edifici, que separa l’actor i l’espectador amb una línia clarament delimitada en el prosceni. Aquest any han estat vuit els espais de la ciutat que s’han convertit en escenari de les diferents propostes creatives. Que el teatre no sigui privat sinó públic, en el sentit més literal del mot, i que no es representi en un lloc tancat, encotillat entre parets, sinó a l’únic espai que tots compartim, és una bona notícia perquè s’apropa a persones que no hi estan vinculades o que no tenen prou ganes per comprar una entrada i assistir a una funció. Trencar les fronteres i sortir al carrer és només fer justícia i reconèixer que el teatre és un d’aquells ocells que, de tan macos, no han nascut per viure a cap gàbia.

I un cop recuperats de la gresca, queden els records, que seran més intensos per a alguns, més romàntics per a d’altres, però divertits per a tots. Començant pel nen que ha quedat embadalit mirant uns homes que mengen foc fins arribar a la noia que ha sentit un salt al cor amb la coreografia aèria de dos amants acròbates. Des de l’Agrupació Cultural Mossèn Cinto Verdaguer, i agafant la petita part que ens toca com a portaveus de la gent del teatre, volem agrair a tots aquells que fan possible que cada estiu la nostra ciutat visqui una festa com aquesta. Als organitzadors, a les companyies, als col·laboradors, a tothom qui ha donat un cop de mà per preparar-ho tot. I sobretot als que s’aturen a mirar què passa i descobreixen que el teatre i tota la resta d’arts escèniques han envaït la ciutat, perquè al cap i a la fi, són qui dóna sentit a la festa. I això es mereix un aplaudiment molt fort, dedicat a qui habitualment té reservat el paper d’aplaudir. I també volem celebrar que tenim un motiu més per estar orgullosos: la nostra ciutat està marcada al calendari dels assidus al teatre a la fresca.

Si no existeix cap dubte que el rei dels festivals espera fins al final de l’estiu i apareix a Tàrrega, en més de vint ocasions hem demostrat que ells marcaran el final de la temporada, però és a Viladecans on, un cop més, s’ha aixecat el teló.

ACMCV

dilluns, 31 de maig de 2010

La ciutat dels gratacels

Som conscients de que no us ho vam comentar, però l'agrupació està realment orgullosa de la feina dels més petits de la nostra entitat, encapçalats per dues joves directores que estrenaven càrrec de la millor manera possible. Els seus noms, Marta Gelabert i Marina Platas, aviat seran un referent a tenir en compte dins l'escenari del Baix Llobregat.

Els que vam acudir a la cita a La ciutat dels gratacels, vam poder gaudir del futur del teatre amateur viladecanenc i, si m'ho permeteu, diré que la cosa va molt ben encarrilada. Tenim molt bones sensacions amb aquests nanos, i tota la gent que ha fet possible que segueixin dalt d'un escenari mereixen el nostre agraïment i el nostre recolzament.

La Televisió de Viladecans, des del seu exili cibernètic, va ser testimoni, una vegada més, de la proesa d'aquests petits artistes:



Benvinguts a Gratacelònia!

Ah, per cert, si heu vist el vídeo fins al final, cal que us aclarim una cosa, gairebé sense importància... Allò que tal vegada s'esdevingué malauradament no podrà trepitjar l'escenari del Centre Cultural aquest any. Haurem d'esperar una miqueta per fer-la possible. Tot i així, seguirem informant de novetats a Prosceni.

Molta merda!

dimecres, 28 d’abril de 2010

PROSCENI 19

Us deixem gaudir amb la dinovena edició de la revista de la nostra agrupació anomenada, com no podia ser d'altra manera, Prosceni:



Per primera vegada en la nostra humil història llancem la revista al món en versió digital. I és que nosaltres, com a agrupació amateur, ens hem encomanat de l'esperit del barcelonisme (i d'un anunci de cuya marca no quiero acordarme, però que és de cerveses) i hem creat un petit lema:

Una agrupació de teatre va ser el centre del món, i quin és el secret? - es preguntava tothom.

El teatre, no és bonic? la interpretació, la projecció, estar ben concentrat, no errar cap acció?

És el treball en equip. No serà la humilitat? sense protagonistes ni cap divinitat.

Un teatre amateur va ser el centre del món, i quin és el secret? - es preguntava tothom.

La feina ben feta, qui no ho recorda? una cosa molt nostra en els moments de més gloria.

Estimar el teu ofici, vigilar cada detall, va cantar en un poema Joan Maragall.

Tot està per fer, podem aixecar el vol. Tot és possible, escrivia Martí i Pol.

Salvador Dalí, Pau Casals, Antoni Gaudí, des d'aquí universals.

La Ruscalleda amb la cullera, amb la ploma Monzó. Tramoïes amb martell, jo amb el meu ordinador.

Metges, periodistes, mecànics, pintors, fusters, lampistes, músics i escriptors.

Un teatre amateur va ser el centre del món, i quin és el secret?- es preguntava tothom.

La passió, la dedicació, l’atreviment, la curiositat i estimar la feina és la nostra credibilitat.

Són les ganes, treballar fort. Desperta company! és millor que la sort.

No ens hem de reinventar, hem de seguir sent qui som, fer les coses com sempre, que no ens venci la son.

Un teatre amateur va ser el centre del món, i quin és el secret, es preguntava tothom.

Si fem les coses com nosaltres sabem: hi ha res impossible?, què no aconseguirem?.

I el que facin els altres tant se val: la feina ben feta no té fronteres ni té rival.


I amb aquest lema, que ens ha sortit del cor i que no s'assembla per res a cap altre poema ja inventat, ens hem decidit a llençar-nos a la xarxa, a reinventar els clàssics, a donar veu als més petits, a acostar-nos als més grans, sempre amb el suport dels més joves. Volem donar a conèixer la nostra agrupació, la nostra familia, la nostra passió. El teatre com a eina de lleure, però també com a mitjà de comunicació, com a instrument d'unió i com a altaveu de l'esperit del que hem de beure. Estem en procés de creixement, necessitem una agrupació unida, no ho oblidem en cap momement, perquè el teatre ens dóna vida. Sort, vista i al toro!

Molta merda!

dimarts, 27 d’abril de 2010

La ciutat dels gratacels

A la ciutat dels gratacels, no hi ha llum, ni colors. Tot és sempre igual a la ciutat dels gratacels perquè els seus habitants tampoc no fan res per canviar-ho. Però una colla de nens que no tenen ni un llloc per jugar es rebel·la contra aquest món gris i inicien un viatge per trobar la Felicitat i fer que torni a la ciutat dels gratacels.




Podrem gaudir d’aquesta deliciosa obra de Josep Antoni Fluixà, interpretada pels més petits de l’Agrupació al Centre Cultural Sant Joan el cap de setmana del 8 i 9 de maig. Us hi esperem a tots!

Molta merda!

dissabte, 27 de març de 2010

Puc venir amb tu de vacances?

El Mamut vol passar les vacances de Setmana Santa amb tu:

Estic avorrit. Em deixes venir amb tu aquesta Setmana Santa? Tant si vas de vacances com si et quedes a Viladecans; si puges muntanyes, si esquies, si vas a la platja, si et passeges per Praga, París o Egipte, només cal que, si el tens el mocador te l'emportis i et facis una fotografia. Si convé, al menjador de casa teva o amb els companys de treball. I me l'envies al meu correu (mamutviladecans@gmail.com): l'anirem publicant al facebook i farem un mural per a la Mostra d'Entitats per Sant Isidre.

Què et sembla? Si no tens mocador, n'hi ha prou que facis qualsevol signe que recordi un mamut: pots bramar, pots fer teatre, pots baixar-te la meva imatge d'internet, pots fer-te un cartell... Fes servir la imaginació. M'agradaria molt, de debò.


Ja sabeu, fotografieu-vos amb el Mamut.

Bon dia internacional del teatre!

Molta merda!

dissabte, 16 de gener de 2010

El Mamut

El mamut us convoca a una taula rodona, com si del Rei Artur es tractès.



Potser és pelut i gras, però també necessita ser escoltat... Una mica com aquest bloc, amb la diferència de que el mamut no és tan pelut. Que això més que un bloc sembla la banyera d'en Chewbacca!

Molta merda!