Com ja sabeu els dos o tres seguidors del bloc, aquest cap de setmana l'Agrupació Cultural MCV ha representat al Centre Cultural Sant Joan de Viladecans la cèlebre obra de Federico García Lorca, La casa de Bernarda Alba. Us explicaria de què va i demanaria algunes sensacions dels protagonistes de l'obra, però per sort ja ho han fet els de la Televisió de Viladecans, i ja sabeu la dita: "No facis el que puguis aprofitar d'un altre"... O una cosa així...
Doncs ja sabeu, feu córrer la veu, que Prosceni aixeca el teló!
I aquí us deixem amb una frase de l'autor de l'obra que, segons diuen, la va llegir als seus amics l'any 1936, poc abans de ser executat, i que defineix com ha de ser el teatre per a ell:
Molta merda!
Doncs ja sabeu, feu córrer la veu, que Prosceni aixeca el teló!
I aquí us deixem amb una frase de l'autor de l'obra que, segons diuen, la va llegir als seus amics l'any 1936, poc abans de ser executat, i que defineix com ha de ser el teatre per a ell:
El teatre és la poesia que s'aixeca del llibre i es fa humana. I al fer-se, parla i crida, plora i es desespera. El teatre necessita que els personatges que apareguin a l'escena duguin un vestit de poesia i al mateix temps que se'ls vegin els ossos, la sang.
Molta merda!
