dissabte, 4 de juny de 2011

El sopar dels idiotes

El proper cap de setmana del 11 i 12 de juny, l'Agrupació us convida a un sopar molt especial, El sopar dels idiotes. Un sopar al que, paradoxalment, no us agradaria ser convidats.

En una de les seves pel·lícules, el gran Groucho Marx deia d'un amic: "Ell pot semblar un idiota i actuar com un idiota. Però no es deixin enganyar. És realment un idiota". I és que, tot i que no ens agrada reconèixer-ho, el món va ple d'idiotes. I encara ens agrada menys ademtre-ho, però moltes vegades som nosaltres mateixos qui ajudem a omplir-lo més, comportant-nos com autèntics imbècils.

Conscient de la primera realitat però no de la segona, en Pere Canut, un editor benestant i intel·ligent, i els seus amics, que també tenen el cap i les butxaques plenes, han trobat una manera de treure profit de la gran quantitat d'idiotes que circula pel món: quan coneixen una persona amb poques llums, la conviden a sopar, la fan parlar abastament de les seves obsessions i la deixen en evidència, per després riure a costa seva i sentir-se millor amb ells mateixos.

Però el joc cruel s'espatllarà quan un inoportú mal d'esquena impedeix que Canut pugui presentar als seus amics la seva darrera adquisició: Francesc Pinyol, un comptable d'Hisenda aficionat a construir maquetes i capaç de teoritzar sobre el tema durant hores. Canut, que s'ha discutit amb la seva dona Cristina i que està doblegat per la lumbàlgia, es troba sol amb Pinyol per ajornar el sopar que tenien previst celebrar aquella mateixa nit.

Però les coses no resulten sempre tan senzilles i Pinyol comença a donar proves de les seves capacitats intel·lectuals. La nit acaba d'embolicar-se quan apareixen en escena Marlena, l'antiga amant de Canut; Roig, un vell amic amb qui fa temps que no parla a causa d'una baralla; i un altre inspector fiscal, Lluís Rossic, a qui Pinyol acaba portant a casa del seu amfitrió.

La vida suposadament perfecta de Canut va desfent-se com una escultura de gel a mesura que avança la vetllada i l'editor descobrirà, amb la inestimable ajuda del seu convidat, que no has de riure del boig que assenyala el cel, si tu mateix ets prou idiota com per quedar-te mirant només el dit i no veure la Lluna.




Veniu i gaudiu d'aquesta comèdia de Francis Veber.

Molta merda!

dimecres, 23 de març de 2011

No et vesteixis per sopar

El cap de setmana del 9 i 10 d'abril, l'Agrupació us convida a passar una estona de bon humor al teatre:



No et vesteixis per sopar

Riure. Per què riem? Per manifestar un estat d’ànim? Per mostrar simpatia amb aquells que ens envolten? Per què és una reacció instintiva davant d’allò positivament sorprenent i inesperat? O senzillament, perquè sí. Perquè volem. Perquè ens fa sentir millor. La comèdia és el gènere teatral destinat a divertir-nos, a fer-nos riure. Ja a l’antiga Grècia, Aristòtil deia que la comèdia havia de mostrar personatges quotidians a través del quals l’espectador podia veure els defectes de caràcter de les persones o la societat. La que l’Agrupació presenta ara és No et vesteixis per sopar. Es tracta d’una obra àgil, fresca i sorprenent de l’autor francès Marc Camolletti estrenada el 1988 a París, ciutat on va restar-hi durant dos anys. Atrets per les divertides situacions d’aquest vodevil l’hem volgut representar al nostre teatre. Així que, benvolgut espectador, si ho vol, pot buscar el metafísic secret del riure o els transcendentals defectes del món de la parella o un bon grapat de corcons que amenacen de menjar-se l’escenari. Però sobretot segui, relaxi’s i gaudeixi: ara toca comèdia.


Doncs això, molta merda!

dimecres, 19 de gener de 2011

Setmana a la romana: Calígula i Titus Andronicus

Aquest cap de setmana l'Agrupació us presenta una obra a la romana, la tragèdia de Calígula, dirigida per Joaquim Bernat, qui ha adaptat l'obra d'Albert Camus al seu estil minimalista i modern, on les emocions i les interpretacions omplen un ensenari buit de decorats. Us deixem amb la sinopsi:



Calígula és un home a qui la passió de viure conduí a la ràbia de la destrucció, un home que per fidelitat a ell mateix és infidel a l’home. Recusa tots els valors. Però si la seva veritat és negar els déus, el seu error és negar els homes. No ha comprès que no podem destruir-ho tot sense destruirnos. És la història més humana i més tràgica dels errors. El lirisme inhumà de Calígula és l’expressió del poder contra l’absolut de l’absurd. L’absurd acaba amb la lògica de què és capaç una existència.


Albert Camus fou un escriptor i filòsof francès guardonat amb el premi Nobel de Literatura l’any 1957 i considerat juntament amb Jean-Paul Sartre un dels principals membres de l’existencialisme. No va deixar de lluitar contra totes les ideologies i les abstraccions que allunyen a l’home de la seva condició humana i que ell denominà “Filosofia de l’absurd”.

Esperem que us agradi.


Per cert, sabeu que tres cracks de l'Agrupació van participar en l'espectacle Titus Andronicus, de la Fura dels Baus?



Felicitats als actors Miguel Vargas, David Álvarez i Roger Raventòs per haver fet de Titus un espectacle millor!

Molta merda!