dijous, 12 d’abril de 2012

TOMAQUERES

Aquest cap de setmana celebrem la nostra particular Tomatina, més ecològica i interessant que la Valenciana, amb TOMAQUERES, adaptació lliure de ‘The Last Supper’ de Stacy Title. Tant lliure és l'adaptació que, aprofitant que aquest cap de setmana coincidim amb el DogVille Festival, des de l'Agrupació hem dedicat tot el temps, l'ànima i els diners necessaris per adaptar aquest espectacle al 3D! Com deia el poeta "¡Váis a flipá, palabra!".



Si et trobessis davant del jove Adolf Hitler el mataries per tal d'evitar la mort de milions de persones? Aquesta qüestió filosòfica és el punt de partida per a aquesta obra transgressora, basada en un guió original de l'autora nord-americana Stacy Title, que nosaltres hem adaptat al nostre entorn i hem rebatejat com a 'Tomaqueres'.

Els protagonistes de l'acció són cinc joves acabats de sortir de la universitat i que comparteixen casa. Són idealistes, ingenus però si tenen una cosa clara és que són d'esquerres, i en això, com en moltes altres coses, estan sempre d'acord. La casualitat, però, porta fins al pis dels joves un home que se situa a l'altre extrem de l'espectre polític i que els fa plantejar-se una nova manera de discutir i de canviar el món. A partir d'aquest moment, veurem un polèmic i inoblidable “intercanvi d'idees” amb diversos individus de l'ala dreta de la societat que van desfilant setmana rere setmana per casa dels joves en qualitat de convidats. Entre tant, i gràcies a un misteriós fertilitzant, les tomaqueres del jardí de la casa, creixen al mateix ritme que la culpa.

Una obra que ens fa reflexionar sobre el que signifiquen esquerra i dreta quan parlem de política i els tòpics associats que aquests conceptes arrosseguen. Amb moments de riure, situacions d'alta tensió i l'aparició continuada d'un agitador mediàtic ultraconservador, l'obra també qüestiona els límits de la llibertat i de la defensa de les pròpies idees.
Esperem que en gaudiu.


REPARTIMENT
Judit Badia
Pol Ramon
Marta Gelabert
Núria Monmany
Oriol Caroz
Jordi Marqués
Roger Raventós
Arnau Aina
Núria Sánchez
Marta Llop
Joana Castellano
Miquel Donaire
Marta Hernández
Roser Vendrell

DIRECCIÓ
Anna Monmany
David Álvarez

EQUIP TÈCNIC
Fidel Vázquez, Eio Ramon, Xavier Mondragón, Hugo Salvador, Paquita Romero i Manoli Soria


Dissabte, 14 d’abril de 2012, a les 18:30h
Diumenge, 15 d’abril de 2012, a els 22h


dimecres, 7 de març de 2012

No et vesteixis per sopar

Amants del teatre amateur, HABEMUS TRAILER!



Riure. Per què riem? Per manifestar un esta d'ànim? Per mostrar simpatia amb aquells que ens envolten? Per què és una reacció instintiva davant d'allò positivament sorprenent i inesperat? O senzillament, perquè sí. Perquè volem. Perquè ens fa sentir millor.
La comèdia és el gènere teatral destinat a divertir-nos, a fer-nos riure.
A l'antiga Grècia, Aristòtil deia que les comèdies havíen de presentar personatges quotidians a través dels quals l'espectador podia veure els defectes de caràcter de les persones o de la societat.

La que l'Agrupació presenta ara és “No et vesteixis per sopar”. Es tracta d'una obra àgil, fesca i sorprenent de l'autor francès Marc Camoletti estrenada el 1988 a París, ciutat on va restar-hi durant dos anys. Atrets per les divertides situacions d'aquest vodevil, l'hem volgut representar al nostre teatre. Així que, benvolgut espectador, en aquest espectacle, si ho desitja, pot buscar el metafísic secret del riure o els trascendentals defectes del món de la parella o un bon grapat de corcons que amenacen de menjar-se l'escenari. Però sobretot segui, relaxi's i gaudeixi: ara toca comèdia.

FITXA TÈCNICA

Repartiment
Bernat: Joan Vinyals
Fina: Núria Caba
Robert: Josep Lligadas
Susanna: Roser Posadas
Susy: Anna Monmany
George: Rossend Vilà

Regidora: Helena Collado
Traspunt: Matilde Masellach
Llum i so: Miguel Vargas
Tramoies: Fidel Vázquez i Josep Ramon
Maquillatge: Paquita Romero i Manoli Soria

Direcció: Andreu Lligadas

Molta merda!

dilluns, 20 de febrer de 2012

El metge a garrotades

Benvolguts amics del teatre amateur,

Aquest cap de setmana l'Agrupació estrena una altra d'humor: El metge a garrotades, de Molière, el mestre de la Comédie-Française. Sabem que és un autor del segle XXVII i que va ser considerat un moralista pels envejosos de l'època, però les obres de Molière no tenen cap altra finalitat que la de fer riure honestament al seu públic, tot i aconseguir-ho representant una gran mentida. Coses de la ironia. Com també és irònic que l'Agrupació decidís estrenar una obra amb un títol tan lligat a l'actualitat, un moment delicat per a la sanitat, però el moment idoni per a plantar cara la situació rient i gaudint de bon teatre a casa vostra, Viladecans.



Als que encara no ens coneixeu, sigueu benvinguts al Centre i doneu una oportunitat al nostre teatre amateur, que no dolent. Quina millor manera d'estrenar-se que gaudint d'una comèdia, un dels pals de paller de l'Agrupació? Animeu-vos i rigueu de gust!

Molta merda!

dilluns, 23 de gener de 2012

Una Visita Inoportuna

Abaixem el teló després de rebre Una Visita Inoportuna. Serà temporalment. Podreu seguir les novetats a través de la nostra pàgina de Facebook i el nostre Twitter.





Sabem que tenim el bloc força aturat. L'Agrupació creix i està adaptant-se a les noves tecnologies (que ja no ho són tant). Disculpeu, tenim la voluntat de posar-nos al dia, així com de millorar el grafisme d'aquest bloc i de canviar-nos la roba interior un cop per setmana mínim.



Molta merda!

dissabte, 4 de juny de 2011

El sopar dels idiotes

El proper cap de setmana del 11 i 12 de juny, l'Agrupació us convida a un sopar molt especial, El sopar dels idiotes. Un sopar al que, paradoxalment, no us agradaria ser convidats.

En una de les seves pel·lícules, el gran Groucho Marx deia d'un amic: "Ell pot semblar un idiota i actuar com un idiota. Però no es deixin enganyar. És realment un idiota". I és que, tot i que no ens agrada reconèixer-ho, el món va ple d'idiotes. I encara ens agrada menys ademtre-ho, però moltes vegades som nosaltres mateixos qui ajudem a omplir-lo més, comportant-nos com autèntics imbècils.

Conscient de la primera realitat però no de la segona, en Pere Canut, un editor benestant i intel·ligent, i els seus amics, que també tenen el cap i les butxaques plenes, han trobat una manera de treure profit de la gran quantitat d'idiotes que circula pel món: quan coneixen una persona amb poques llums, la conviden a sopar, la fan parlar abastament de les seves obsessions i la deixen en evidència, per després riure a costa seva i sentir-se millor amb ells mateixos.

Però el joc cruel s'espatllarà quan un inoportú mal d'esquena impedeix que Canut pugui presentar als seus amics la seva darrera adquisició: Francesc Pinyol, un comptable d'Hisenda aficionat a construir maquetes i capaç de teoritzar sobre el tema durant hores. Canut, que s'ha discutit amb la seva dona Cristina i que està doblegat per la lumbàlgia, es troba sol amb Pinyol per ajornar el sopar que tenien previst celebrar aquella mateixa nit.

Però les coses no resulten sempre tan senzilles i Pinyol comença a donar proves de les seves capacitats intel·lectuals. La nit acaba d'embolicar-se quan apareixen en escena Marlena, l'antiga amant de Canut; Roig, un vell amic amb qui fa temps que no parla a causa d'una baralla; i un altre inspector fiscal, Lluís Rossic, a qui Pinyol acaba portant a casa del seu amfitrió.

La vida suposadament perfecta de Canut va desfent-se com una escultura de gel a mesura que avança la vetllada i l'editor descobrirà, amb la inestimable ajuda del seu convidat, que no has de riure del boig que assenyala el cel, si tu mateix ets prou idiota com per quedar-te mirant només el dit i no veure la Lluna.




Veniu i gaudiu d'aquesta comèdia de Francis Veber.

Molta merda!