dijous, 24 de desembre de 2009

Bones festes!

L'Agrupació Cultural Mossèn Cinto Verdaguer us desitja unes bones festes!

Ara que també us aconsella que no us passeu amb les copes...



...per això ja tenim al Barça!

I també us felicita el Nadal amb la "i" (són raros aquests de l'Agrupació):



Doncs això, bones festes!

I Molta Merda!

L'Agrupació.

dijous, 10 de desembre de 2009

El món vist per l'Eio

Prosceni té l'honor d'innaugurar un espai dedicat a la particular mirada fotogràfica d'Eio Ramon, un membre molt important per a l'Agrupació (no penseu malament, marranos): El món vist per l'Eio.

Avui l'Eio posa l'objectiu sobre Tànger, aquella magnífica i colorida ciutat del nord del Marroc.







Gràcies, Eio, per la teva participació, però no cal que vagis tan lluny a fer fotos per aquest espai (ho dic per properes edicions), que està molt bé, però pel que et paguem tampoc fa falta que t'hi matis tant... No? Bueno, tu mateix, per nosaltres millor!

Molta merda!

dimarts, 8 de desembre de 2009

La Ceba no sempre fa plorar...

Sempre s'ha dit que la ceba fa plorar, també s'ha dit que fa pudor i que té capes, cosa que no ve al cas. Però també dóna bon gust als millors plats de la cuina Mediterrània i és el títol de la propera obra que l'Agrupació representarà al Centro el proper cap de setmana, dies 12 (a les 22:00h) i 13 (a les 18:00h) de desembre.

La Ceba ens parla, en clau de comèdia, d'en Morrofort, el protagonista, que és l'últim català, potser, i el seu deure és mantenir la flama per passar-la a les noves generacions. Morrofort parla en vers i sosté amb radicalitat i agressivitat les seves creences, la seva concepció del món i el seu catalanisme. Però l'atzar vol que el noi que festeja a la seva filla sigui xarnego.



Hi esteu tots convidats (bé, és una manera de parlar, perquè haureu de pagar a l'entrada).

Molta merda!

dilluns, 16 de novembre de 2009

No és tan fàcil... però tampoc és impossible

Aquesta seria la crònica ideal que resumeix la bona actuació dels nostres actors a l'obra No és tan fàcil, de Paco Mir. I és que tampoc som una agrupació teatral tan amateur i d'això se n'ha fet ressó la televisió de Viladecans:



Deixar la parella és com deixar de fer teatre, No és tan fàcil...

Felicitats companys!

divendres, 13 de novembre de 2009

No és tan fàcil

Com heu pogut comprovar al calendari, aquest cap de setmana tornem a visitar l'Àtrium amb l'obra No és tan fàcil.



Interessats, aquí teniu les dades:

Comèdia íntima sobre la parella: un vol deixar la seva parella i no sap com fer-ho.

Direcció:
Angie Algaba

Intèrprets:
Toni Mazón
Carol Encarnación
Xavier Mondragón

Data:
Dissabte, 14 de novembre de 2009
Hora:
22:00 - 22:30
Lloc:
Àtrium Viladecans. Sala Petita

Doncs això, que per si un mòdic preu voleu divertir-vos, nosaltres ja us ho hem dit.

dissabte, 24 d’octubre de 2009

La platja abarrotada

La Televisió de Viladecans, actualment a l'exili cibernètic, es fa ressò de l'èxit aclaparador, que ja ens esperàvem, de l'obra La platja solitària, representada a l'Atrium de Viladecans. Pels qui no sapigueu de què estem parlant, l'obra és una metàfora que parla de... és com... una paranoia que... Bueno, explica-ho tu, que per això has fet el reportatge:



Genials, aquests actors, semblen grans professionals de l'espectacle, i no només ho mostren damunt de l'escenari, sinó que també són capaços de plantar-se davant la càmera com si ho haguessin fet tota la vida... I és que no som tan amateurs com alguns diuen!

Aprofitem l'avinentesa per anunciar el casament d'en Josep i l'Eulàlia, de Santes Creus de Bonesvalls, i per presentar-vos el primer anunci remunerat del bloc (és clar, això va creixent i la gent vol posar-hi la seva publicitat, perquè invertir en Prosceni, és invertir en un bloc):

Vendo SEAT PANDA casi nuevo a un precio que roza lo barato. Interesados, llamen al móvil de mi madre, que yo no tengo cobertura. No hagáis perdidas para que os llame ella, cabrones, que no os cuesta ná y os aprovecháis de que es buena persona y se la coláis.

Y de regalo: una estampita de la Virgen de Guardabarros, incrustá en el salpicadero, una figurita de El Fary que mueve la cabeza al son de los casi imperceptibles balanceos que hace el vehículo y un par de multas de estacionamiento sin pagar. Llámanos! (bueno, a mi no, que no te lo voy a coger... no porque no quiera...).


Jo crec que ha quedat força bé... Si voleu enviar els vostres anuncis, les vostres anades i vingudes d'olla, alguna foto d'unes vacances a Bali, la foto de l'avi ajupint-se per agafar el sabó a la dutxa, relats breus... O el que se us acudeixi, no dubteu en escriure'ns a la direcció de correu electrònic: prosceni@gmail.com (les que vulgueu podeu adjuntar el vostre número de mòbil i una proposta de sortida romàntica que, possiblement, Prosceni us faci realitat). Ajudeu-nos a omplir aquest racó d'Internet de l'Agrupació Cultural MCV, i us ho compensarem!*

*A veure, compensar, compensar... no, però us ho agraïm de tot cor, que no alimenta, però és bonic.

dimarts, 13 d’octubre de 2009

La platja solitària (17 i 18 d'octubre)

Avís per a despistats:

Aquest cap de setmana l'agrupació torna a representar La platja solitària, però aquesta vegada serà a la sala petita de l'ATRIUM. Per a tots aquells que no vau poder gaudir-la al centro, és una bona ocasió per veure en escena a quatre grans actors de l'agrupació: Imma Solina, David Àlvarez, Toni Mazón i Meritxell Sampera, capitanejats per les mans de Quimet Bernat, un director de mètode (encara no sabem quin, però estem segurs de que és efectiu), amb l'ajuda de Manoli Sòria, com a ajudant de direcció, Matilde Massallach, com a regidora, l'Hugo Salvador a les llums, en Pol Ramon a càrrec del so, els fidels Fidel Vàzquez i Eio Ramon, els nostres taramoies, les indiscutibles Manoli Sòria i Paquita Romero al maquillatge i la inesgotable Maria Bonich a càrrec del vestuari.



La platja solitària, a la Sala Petita de l'Atrium:

Adaptació de l'obra homònima de Jaume Salom que tracta sobre la lluita vivencial i dialéctica al voltant de la sexualitat, la religió, la vida i la mort, representades cadascuna en un dels personatges de l'obra.

Dissabte 17 d'octubre a les 22h

Diumenge 18 d'octubre a les 19h

Preu de l'entrada: 10 euros

Val la pena saltar-se la missa per gaudir del bon teatre...


Després de l'èxit aconseguit la temporada passada, quan La platja solitària va estar dues tardes en cartellera al Centre Cultural Sant Joan, els actors han hagut d'adaptar-se a les noves condicions que ofereix un teatre com el de l'ATRIUM, molt més fred, amb butaques més incòmodes, amb un acomodador piròman, amb les portes d'emergència tapiades... "Què? Sí, sí... Vale... Cuantes obres més? ... Ok, és una putada, però..." Perdoneu... Estàvem parlant del magnífic teatre de l'ATRIUM, un espai acollidor, esplèndid per als amants del teatre, molt millor que aquella merda de Centre Cultural Sant J... Perdoneu... "Què passa ara? ... Com que no? L'estic enaltint com si fos el TNC... Sí, home! Doncs ho escrius tu!"

Us hi esperem!

Molta merda!

dimarts, 29 de setembre de 2009

La Casa de Bernarda Alba

Com ja sabeu els dos o tres seguidors del bloc, aquest cap de setmana l'Agrupació Cultural MCV ha representat al Centre Cultural Sant Joan de Viladecans la cèlebre obra de Federico García Lorca, La casa de Bernarda Alba. Us explicaria de què va i demanaria algunes sensacions dels protagonistes de l'obra, però per sort ja ho han fet els de la Televisió de Viladecans, i ja sabeu la dita: "No facis el que puguis aprofitar d'un altre"... O una cosa així...




Doncs ja sabeu, feu córrer la veu, que Prosceni aixeca el teló!

I aquí us deixem amb una frase de l'autor de l'obra que, segons diuen, la va llegir als seus amics l'any 1936, poc abans de ser executat, i que defineix com ha de ser el teatre per a ell:

El teatre és la poesia que s'aixeca del llibre i es fa humana. I al fer-se, parla i crida, plora i es desespera. El teatre necessita que els personatges que apareguin a l'escena duguin un vestit de poesia i al mateix temps que se'ls vegin els ossos, la sang.


Molta merda!

dimecres, 23 de setembre de 2009

Calendari temporada 2009-2010

A continuació, l'agrupació els plau de presentar-los les que seran les obres a representar durant la temporada 2009 - 2010 de l'Agrupació Cultural MCV:

Obres representades al Centre Cultural Sant Joan:

26 - 27 Setembre: La Casa de Bernarda Alba

12 - 13 Desembre: La Ceba

6 - 7 Març: Allò que tal vegada s'esdevingué

8 - 9 Maig: Obra Infantil (encara per determinar)

Juliol: Romeu i Julieta: el musical


Obres representades a l'ATRIUM Viladecans:

17 - 18 Octubre: La platja solitària

14 Novembre: No és tan fàcil

Setembre: Romeu i Julieta: el musical



Esprem que els agradi...

Molta merda!

divendres, 1 de maig de 2009

Desmemoriats

Aquesta és la resposta de l'ACMCV a les declaracions de l'alcalde Carles Ruiz, de Viladecans, el passat 14 d'abril.

Desmemoriats

El 14 d’abril es va estrenar a l’Àtrium el nou muntatge de la Companyia Teatre Romea. Coses de l’atzar, l’obra era “Terra Baixa”, d’Àngel Guimerà. Durant la roda de premsa de presentació, l’alcalde de Viladecans, en Carles Ruiz, va alegrar-se de disposar del “projecte de l'Atrium com la locomotora cultural d’una ciutat que, fins llavors, no tenia teatre, ni tradició teatral”. Les declaracions es van publicar a la web de l’Ajuntament i al diari El Punt del dia 15 d’abril.

35 anys enrera, al 1974, l’esforç col•lectiu d’un grup de bojos pel teatre va donar fruit a l’Agrupació Cultural Mossèn Cinto Verdaguer (ACMCV),que des d’aleshores ha mantingut la il•lusió per potenciar la cultura popular de la nostra ciutat. Aquella primera vegada, quan es va alçar el teló, damunt les taules es va representar la mateixa obra, “Terra Baixa”.

La contradicció convida a pensar un parell de coses. Primer de tot: la política cultural de l’Ajuntament sembla que intenta anular o ignorar els esforços de les associacions, les iniciatives culturals promogudes per la gent, que haurien de ser la base de la cultura popular, i substituïr-les per fòrmules predissenyades que serveixin als interessos del consistori. Cultura que no ens falti, però la que nosaltres volguem.

L’altre pensament que ens ronda el cap té a veure amb les curiositats que es troben als documents. Per fer-nos passar l’emprenyada de quan s’obliden de tu, vam regirar coses i vam trobar, al llibre que l’ACMCV va editar pel seu XXè aniversari, unes paraules del mateix Carles Ruiz, quan encara era Tinent Alcalde-President de l’Area de Serveis Personals: “Us vull desitjar molts anys més d’èxits, de teatre, d’amistat, de treball conjunt; però crec que no és necessari, perquè estic segur que amb aquest tarannà l'A.C. Mossèn Cinto Verdaguer aconseguirà continuar essent durant molt de temps una de les més importants, per no dir la més important, entitat cultural de Viladecans”

Suposem que quan es referia a una ciutat sense tradició teatral, el senyor Ruiz va patir un làpsus i es va oblidar d’una entitat que ell, temps enrera, havia valorat tant. Perquè si no va patir aquest làpsus vol dir que va mentir expressament, o bé el 14 d’abril o bé signant el nostre llibre fa 15 anys. I no voldríem pensar que els polítics diuen mentides.

Però la solució és senzilla: des de l’ACMCV convidem l’alcalde de Viladecans a passar-se pel Centro, a gaudir de més “èxits, amistat, i treball conjunt”. A retrobar-se amb “una de les més, per no dir la més, important entitat cultural” de la ciutat que ell governa. Per disfrutar del teatre. Per no tornar a oblidar-se de nosaltres. I perquè seria més del que ha fet els darrers deu anys.



La Junta