dimecres, 7 de juliol de 2010

Teatre al Carrer

El principi del mes de juliol és una data assenyalada al calendari de Viladecans perquè significa l’arribada del festival de Teatre al Carrer. Enguany, la tradició s’ha mantingut, tot i que ha hagut d’escurçar la seva durada, i és que en dies com els que ens toca viure és més important que mai continuar somrient, compartir una estona de diversió amb la gent del poble, i en definitiva, gaudir del començament de l’estiu i de nits a la fresca, amanides amb espectacles diversos de tots els àmbits del món de les arts escèniques. Des d’arreu d’Europa i de la resta del planeta, arriben a la nostra ciutat companyies d’artistes disposats a presentar els seus espectacles de dansa, acrobàcies, malabars, titelles, circ, música, i com a mare de tots plegats, la bella art del teatre. En aquesta 21a edició han estat 30 les companyies que han omplert de vida els carrers de Viladecans amb els seus muntatges. Hi ha hagut lloc per a gent amb una destacada i consolidada trajectòria, però també ha quedat espai per als artistes més propers, i passat el capvespre, les batucades ens han fet ballar i ens han explicat alguna cosa més sobre la màgia de les nits d’estiu, que ja va descobrir algú tan important per al món del teatre com William Shakespeare.

El festival és una festa per a la ciutat, això és clar. Però també és una festa per al mateix teatre, perquè trenca la barrera física de l’edifici, que separa l’actor i l’espectador amb una línia clarament delimitada en el prosceni. Aquest any han estat vuit els espais de la ciutat que s’han convertit en escenari de les diferents propostes creatives. Que el teatre no sigui privat sinó públic, en el sentit més literal del mot, i que no es representi en un lloc tancat, encotillat entre parets, sinó a l’únic espai que tots compartim, és una bona notícia perquè s’apropa a persones que no hi estan vinculades o que no tenen prou ganes per comprar una entrada i assistir a una funció. Trencar les fronteres i sortir al carrer és només fer justícia i reconèixer que el teatre és un d’aquells ocells que, de tan macos, no han nascut per viure a cap gàbia.

I un cop recuperats de la gresca, queden els records, que seran més intensos per a alguns, més romàntics per a d’altres, però divertits per a tots. Començant pel nen que ha quedat embadalit mirant uns homes que mengen foc fins arribar a la noia que ha sentit un salt al cor amb la coreografia aèria de dos amants acròbates. Des de l’Agrupació Cultural Mossèn Cinto Verdaguer, i agafant la petita part que ens toca com a portaveus de la gent del teatre, volem agrair a tots aquells que fan possible que cada estiu la nostra ciutat visqui una festa com aquesta. Als organitzadors, a les companyies, als col·laboradors, a tothom qui ha donat un cop de mà per preparar-ho tot. I sobretot als que s’aturen a mirar què passa i descobreixen que el teatre i tota la resta d’arts escèniques han envaït la ciutat, perquè al cap i a la fi, són qui dóna sentit a la festa. I això es mereix un aplaudiment molt fort, dedicat a qui habitualment té reservat el paper d’aplaudir. I també volem celebrar que tenim un motiu més per estar orgullosos: la nostra ciutat està marcada al calendari dels assidus al teatre a la fresca.

Si no existeix cap dubte que el rei dels festivals espera fins al final de l’estiu i apareix a Tàrrega, en més de vint ocasions hem demostrat que ells marcaran el final de la temporada, però és a Viladecans on, un cop més, s’ha aixecat el teló.

ACMCV