dimecres, 28 d’abril de 2010

PROSCENI 19

Us deixem gaudir amb la dinovena edició de la revista de la nostra agrupació anomenada, com no podia ser d'altra manera, Prosceni:



Per primera vegada en la nostra humil història llancem la revista al món en versió digital. I és que nosaltres, com a agrupació amateur, ens hem encomanat de l'esperit del barcelonisme (i d'un anunci de cuya marca no quiero acordarme, però que és de cerveses) i hem creat un petit lema:

Una agrupació de teatre va ser el centre del món, i quin és el secret? - es preguntava tothom.

El teatre, no és bonic? la interpretació, la projecció, estar ben concentrat, no errar cap acció?

És el treball en equip. No serà la humilitat? sense protagonistes ni cap divinitat.

Un teatre amateur va ser el centre del món, i quin és el secret? - es preguntava tothom.

La feina ben feta, qui no ho recorda? una cosa molt nostra en els moments de més gloria.

Estimar el teu ofici, vigilar cada detall, va cantar en un poema Joan Maragall.

Tot està per fer, podem aixecar el vol. Tot és possible, escrivia Martí i Pol.

Salvador Dalí, Pau Casals, Antoni Gaudí, des d'aquí universals.

La Ruscalleda amb la cullera, amb la ploma Monzó. Tramoïes amb martell, jo amb el meu ordinador.

Metges, periodistes, mecànics, pintors, fusters, lampistes, músics i escriptors.

Un teatre amateur va ser el centre del món, i quin és el secret?- es preguntava tothom.

La passió, la dedicació, l’atreviment, la curiositat i estimar la feina és la nostra credibilitat.

Són les ganes, treballar fort. Desperta company! és millor que la sort.

No ens hem de reinventar, hem de seguir sent qui som, fer les coses com sempre, que no ens venci la son.

Un teatre amateur va ser el centre del món, i quin és el secret, es preguntava tothom.

Si fem les coses com nosaltres sabem: hi ha res impossible?, què no aconseguirem?.

I el que facin els altres tant se val: la feina ben feta no té fronteres ni té rival.


I amb aquest lema, que ens ha sortit del cor i que no s'assembla per res a cap altre poema ja inventat, ens hem decidit a llençar-nos a la xarxa, a reinventar els clàssics, a donar veu als més petits, a acostar-nos als més grans, sempre amb el suport dels més joves. Volem donar a conèixer la nostra agrupació, la nostra familia, la nostra passió. El teatre com a eina de lleure, però també com a mitjà de comunicació, com a instrument d'unió i com a altaveu de l'esperit del que hem de beure. Estem en procés de creixement, necessitem una agrupació unida, no ho oblidem en cap momement, perquè el teatre ens dóna vida. Sort, vista i al toro!

Molta merda!

1 comentari:

kim i paquita ha dit...

No en queda una altra: Enhorabona. Sempre innovant i al dia de les noves tècniques. Chapeau, que diuen els francesos. Amb l'slogan de la San Miguel, comta. Que hi gent de l'Español i del Real Madriz.
Repeteixo: Enhorabona.