La Ceba no sempre fa plorar...

Sempre s'ha dit que la ceba fa plorar, també s'ha dit que fa pudor i que té capes, cosa que no ve al cas. Però també dóna bon gust als millors plats de la cuina Mediterrània i és el títol de la propera obra que l'Agrupació representarà al Centro el proper cap de setmana, dies 12 (a les 22:00h) i 13 (a les 18:00h) de desembre.

La Ceba ens parla, en clau de comèdia, d'en Morrofort, el protagonista, que és l'últim català, potser, i el seu deure és mantenir la flama per passar-la a les noves generacions. Morrofort parla en vers i sosté amb radicalitat i agressivitat les seves creences, la seva concepció del món i el seu catalanisme. Però l'atzar vol que el noi que festeja a la seva filla sigui xarnego.



Hi esteu tots convidats (bé, és una manera de parlar, perquè haureu de pagar a l'entrada).

Molta merda!

No és tan fàcil... però tampoc és impossible

Aquesta seria la crònica ideal que resumeix la bona actuació dels nostres actors a l'obra No és tan fàcil, de Paco Mir. I és que tampoc som una agrupació teatral tan amateur i d'això se n'ha fet ressó la televisió de Viladecans:



Deixar la parella és com deixar de fer teatre, No és tan fàcil...

Felicitats companys!

No és tan fàcil

Com heu pogut comprovar al calendari, aquest cap de setmana tornem a visitar l'Àtrium amb l'obra No és tan fàcil.



Interessats, aquí teniu les dades:

Comèdia íntima sobre la parella: un vol deixar la seva parella i no sap com fer-ho.

Direcció:
Angie Algaba

Intèrprets:
Toni Mazón
Carol Encarnación
Xavier Mondragón

Data:
Dissabte, 14 de novembre de 2009
Hora:
22:00 - 22:30
Lloc:
Àtrium Viladecans. Sala Petita

Doncs això, que per si un mòdic preu voleu divertir-vos, nosaltres ja us ho hem dit.

La platja abarrotada

La Televisió de Viladecans, actualment a l'exili cibernètic, es fa ressò de l'èxit aclaparador, que ja ens esperàvem, de l'obra La platja solitària, representada a l'Atrium de Viladecans. Pels qui no sapigueu de què estem parlant, l'obra és una metàfora que parla de... és com... una paranoia que... Bueno, explica-ho tu, que per això has fet el reportatge:



Genials, aquests actors, semblen grans professionals de l'espectacle, i no només ho mostren damunt de l'escenari, sinó que també són capaços de plantar-se davant la càmera com si ho haguessin fet tota la vida... I és que no som tan amateurs com alguns diuen!

Aprofitem l'avinentesa per anunciar el casament d'en Josep i l'Eulàlia, de Santes Creus de Bonesvalls, i per presentar-vos el primer anunci remunerat del bloc (és clar, això va creixent i la gent vol posar-hi la seva publicitat, perquè invertir en Prosceni, és invertir en un bloc):

Vendo SEAT PANDA casi nuevo a un precio que roza lo barato. Interesados, llamen al móvil de mi madre, que yo no tengo cobertura. No hagáis perdidas para que os llame ella, cabrones, que no os cuesta ná y os aprovecháis de que es buena persona y se la coláis.

Y de regalo: una estampita de la Virgen de Guardabarros, incrustá en el salpicadero, una figurita de El Fary que mueve la cabeza al son de los casi imperceptibles balanceos que hace el vehículo y un par de multas de estacionamiento sin pagar. Llámanos! (bueno, a mi no, que no te lo voy a coger... no porque no quiera...).

Jo crec que ha quedat força bé... Si voleu enviar els vostres anuncis, les vostres anades i vingudes d'olla, alguna foto d'unes vacances a Bali, la foto de l'avi ajupint-se per agafar el sabó a la dutxa, relats breus... O el que se us acudeixi, no dubteu en escriure'ns a la direcció de correu electrònic: prosceni@gmail.com (les que vulgueu podeu adjuntar el vostre número de mòbil i una proposta de sortida romàntica que, possiblement, Prosceni us faci realitat). Ajudeu-nos a omplir aquest racó d'Internet de l'Agrupació Cultural MCV, i us ho compensarem!*

*A veure, compensar, compensar... no, però us ho agraïm de tot cor, que no alimenta, però és bonic.

La platja solitària (17 i 18 d'octubre)

Avís per a despistats:

Aquest cap de setmana l'agrupació torna a representar La platja solitària, però aquesta vegada serà a la sala petita de l'ATRIUM. Per a tots aquells que no vau poder gaudir-la al centro, és una bona ocasió per veure en escena a quatre grans actors de l'agrupació: Imma Solina, David Àlvarez, Toni Mazón i Meritxell Sampera, capitanejats per les mans de Quimet Bernat, un director de mètode (encara no sabem quin, però estem segurs de que és efectiu), amb l'ajuda de Manoli Sòria, com a ajudant de direcció, Matilde Massallach, com a regidora, l'Hugo Salvador a les llums, en Pol Ramon a càrrec del so, els fidels Fidel Vàzquez i Eio Ramon, els nostres taramoies, les indiscutibles Manoli Sòria i Paquita Romero al maquillatge i la inesgotable Maria Bonich a càrrec del vestuari.

La platja solitària, a la Sala Petita de l'Atrium:

Adaptació de l'obra homònima de Jaume Salom que tracta sobre la lluita vivencial i dialéctica al voltant de la sexualitat, la religió, la vida i la mort, representades cadascuna en un dels personatges de l'obra.

Dissabte 17 d'octubre a les 22h

Diumenge 18 d'octubre a les 19h

Preu de l'entrada: 10 euros

Val la pena saltar-se la missa per gaudir del bon teatre...

Després de l'èxit aconseguit la temporada passada, quan La platja solitària va estar dues tardes en cartellera al Centre Cultural Sant Joan, els actors han hagut d'adaptar-se a les noves condicions que ofereix un teatre com el de l'ATRIUM, molt més fred, amb butaques més incòmodes, amb un acomodador piròman, amb les portes d'emergència tapiades... "Què? Sí, sí... Vale... Cuantes obres més? ... Ok, és una putada, però..." Perdoneu... Estàvem parlant del magnífic teatre de l'ATRIUM, un espai acollidor, esplèndid per als amants del teatre, molt millor que aquella merda de Centre Cultural Sant J... Perdoneu... "Què passa ara? ... Com que no? L'estic enaltint com si fos el TNC... Sí, home! Doncs ho escrius tu!"

Us hi esperem!

Molta merda!