TOMAQUERES

Aquest cap de setmana celebrem la nostra particular Tomatina, més ecològica i interessant que la Valenciana, amb TOMAQUERES, adaptació lliure de ‘The Last Supper’ de Stacy Title. Tant lliure és l'adaptació que, aprofitant que aquest cap de setmana coincidim amb el DogVille Festival, des de l'Agrupació hem dedicat tot el temps, l'ànima i els diners necessaris per adaptar aquest espectacle al 3D! Com deia el poeta "¡Váis a flipá, palabra!".



Si et trobessis davant del jove Adolf Hitler el mataries per tal d'evitar la mort de milions de persones? Aquesta qüestió filosòfica és el punt de partida per a aquesta obra transgressora, basada en un guió original de l'autora nord-americana Stacy Title, que nosaltres hem adaptat al nostre entorn i hem rebatejat com a 'Tomaqueres'.

Els protagonistes de l'acció són cinc joves acabats de sortir de la universitat i que comparteixen casa. Són idealistes, ingenus però si tenen una cosa clara és que són d'esquerres, i en això, com en moltes altres coses, estan sempre d'acord. La casualitat, però, porta fins al pis dels joves un home que se situa a l'altre extrem de l'espectre polític i que els fa plantejar-se una nova manera de discutir i de canviar el món. A partir d'aquest moment, veurem un polèmic i inoblidable “intercanvi d'idees” amb diversos individus de l'ala dreta de la societat que van desfilant setmana rere setmana per casa dels joves en qualitat de convidats. Entre tant, i gràcies a un misteriós fertilitzant, les tomaqueres del jardí de la casa, creixen al mateix ritme que la culpa.

Una obra que ens fa reflexionar sobre el que signifiquen esquerra i dreta quan parlem de política i els tòpics associats que aquests conceptes arrosseguen. Amb moments de riure, situacions d'alta tensió i l'aparició continuada d'un agitador mediàtic ultraconservador, l'obra també qüestiona els límits de la llibertat i de la defensa de les pròpies idees.
Esperem que en gaudiu.

REPARTIMENT
Judit Badia
Pol Ramon
Marta Gelabert
Núria Monmany
Oriol Caroz
Jordi Marqués
Roger Raventós
Arnau Aina
Núria Sánchez
Marta Llop
Joana Castellano
Miquel Donaire
Marta Hernández
Roser Vendrell

DIRECCIÓ
Anna Monmany
David Álvarez

EQUIP TÈCNIC
Fidel Vázquez, Eio Ramon, Xavier Mondragón, Hugo Salvador, Paquita Romero i Manoli Soria

Dissabte, 14 d’abril de 2012, a les 18:30h
Diumenge, 15 d’abril de 2012, a els 22h

No et vesteixis per sopar

Amants del teatre amateur, HABEMUS TRAILER!



Riure. Per què riem? Per manifestar un esta d'ànim? Per mostrar simpatia amb aquells que ens envolten? Per què és una reacció instintiva davant d'allò positivament sorprenent i inesperat? O senzillament, perquè sí. Perquè volem. Perquè ens fa sentir millor.
La comèdia és el gènere teatral destinat a divertir-nos, a fer-nos riure.
A l'antiga Grècia, Aristòtil deia que les comèdies havíen de presentar personatges quotidians a través dels quals l'espectador podia veure els defectes de caràcter de les persones o de la societat.

La que l'Agrupació presenta ara és “No et vesteixis per sopar”. Es tracta d'una obra àgil, fesca i sorprenent de l'autor francès Marc Camoletti estrenada el 1988 a París, ciutat on va restar-hi durant dos anys. Atrets per les divertides situacions d'aquest vodevil, l'hem volgut representar al nostre teatre. Així que, benvolgut espectador, en aquest espectacle, si ho desitja, pot buscar el metafísic secret del riure o els trascendentals defectes del món de la parella o un bon grapat de corcons que amenacen de menjar-se l'escenari. Però sobretot segui, relaxi's i gaudeixi: ara toca comèdia.

FITXA TÈCNICA

Repartiment
Bernat: Joan Vinyals
Fina: Núria Caba
Robert: Josep Lligadas
Susanna: Roser Posadas
Susy: Anna Monmany
George: Rossend Vilà

Regidora: Helena Collado
Traspunt: Matilde Masellach
Llum i so: Miguel Vargas
Tramoies: Fidel Vázquez i Josep Ramon
Maquillatge: Paquita Romero i Manoli Soria

Direcció: Andreu Lligadas

Molta merda!

El metge a garrotades

Benvolguts amics del teatre amateur,

Aquest cap de setmana l'Agrupació estrena una altra d'humor: El metge a garrotades, de Molière, el mestre de la Comédie-Française. Sabem que és un autor del segle XXVII i que va ser considerat un moralista pels envejosos de l'època, però les obres de Molière no tenen cap altra finalitat que la de fer riure honestament al seu públic, tot i aconseguir-ho representant una gran mentida. Coses de la ironia. Com també és irònic que l'Agrupació decidís estrenar una obra amb un títol tan lligat a l'actualitat, un moment delicat per a la sanitat, però el moment idoni per a plantar cara la situació rient i gaudint de bon teatre a casa vostra, Viladecans.



Als que encara no ens coneixeu, sigueu benvinguts al Centre i doneu una oportunitat al nostre teatre amateur, que no dolent. Quina millor manera d'estrenar-se que gaudint d'una comèdia, un dels pals de paller de l'Agrupació? Animeu-vos i rigueu de gust!

Molta merda!

Una Visita Inoportuna

Abaixem el teló després de rebre Una Visita Inoportuna. Serà temporalment. Podreu seguir les novetats a través de la nostra pàgina de Facebook i el nostre Twitter.





Sabem que tenim el bloc força aturat. L'Agrupació creix i està adaptant-se a les noves tecnologies (que ja no ho són tant). Disculpeu, tenim la voluntat de posar-nos al dia, així com de millorar el grafisme d'aquest bloc i de canviar-nos la roba interior un cop per setmana mínim.



Molta merda!

El sopar dels idiotes

El proper cap de setmana del 11 i 12 de juny, l'Agrupació us convida a un sopar molt especial, El sopar dels idiotes. Un sopar al que, paradoxalment, no us agradaria ser convidats.

En una de les seves pel·lícules, el gran Groucho Marx deia d'un amic: "Ell pot semblar un idiota i actuar com un idiota. Però no es deixin enganyar. És realment un idiota". I és que, tot i que no ens agrada reconèixer-ho, el món va ple d'idiotes. I encara ens agrada menys ademtre-ho, però moltes vegades som nosaltres mateixos qui ajudem a omplir-lo més, comportant-nos com autèntics imbècils.

Conscient de la primera realitat però no de la segona, en Pere Canut, un editor benestant i intel·ligent, i els seus amics, que també tenen el cap i les butxaques plenes, han trobat una manera de treure profit de la gran quantitat d'idiotes que circula pel món: quan coneixen una persona amb poques llums, la conviden a sopar, la fan parlar abastament de les seves obsessions i la deixen en evidència, per després riure a costa seva i sentir-se millor amb ells mateixos.

Però el joc cruel s'espatllarà quan un inoportú mal d'esquena impedeix que Canut pugui presentar als seus amics la seva darrera adquisició: Francesc Pinyol, un comptable d'Hisenda aficionat a construir maquetes i capaç de teoritzar sobre el tema durant hores. Canut, que s'ha discutit amb la seva dona Cristina i que està doblegat per la lumbàlgia, es troba sol amb Pinyol per ajornar el sopar que tenien previst celebrar aquella mateixa nit.

Però les coses no resulten sempre tan senzilles i Pinyol comença a donar proves de les seves capacitats intel·lectuals. La nit acaba d'embolicar-se quan apareixen en escena Marlena, l'antiga amant de Canut; Roig, un vell amic amb qui fa temps que no parla a causa d'una baralla; i un altre inspector fiscal, Lluís Rossic, a qui Pinyol acaba portant a casa del seu amfitrió.

La vida suposadament perfecta de Canut va desfent-se com una escultura de gel a mesura que avança la vetllada i l'editor descobrirà, amb la inestimable ajuda del seu convidat, que no has de riure del boig que assenyala el cel, si tu mateix ets prou idiota com per quedar-te mirant només el dit i no veure la Lluna.

Veniu i gaudiu d'aquesta comèdia de Francis Veber.

Molta merda!

No et vesteixis per sopar

El cap de setmana del 9 i 10 d'abril, l'Agrupació us convida a passar una estona de bon humor al teatre:

No et vesteixis per sopar

Riure. Per què riem? Per manifestar un estat d’ànim? Per mostrar simpatia amb aquells que ens envolten? Per què és una reacció instintiva davant d’allò positivament sorprenent i inesperat? O senzillament, perquè sí. Perquè volem. Perquè ens fa sentir millor. La comèdia és el gènere teatral destinat a divertir-nos, a fer-nos riure. Ja a l’antiga Grècia, Aristòtil deia que la comèdia havia de mostrar personatges quotidians a través del quals l’espectador podia veure els defectes de caràcter de les persones o la societat. La que l’Agrupació presenta ara és No et vesteixis per sopar. Es tracta d’una obra àgil, fresca i sorprenent de l’autor francès Marc Camolletti estrenada el 1988 a París, ciutat on va restar-hi durant dos anys. Atrets per les divertides situacions d’aquest vodevil l’hem volgut representar al nostre teatre. Així que, benvolgut espectador, si ho vol, pot buscar el metafísic secret del riure o els transcendentals defectes del món de la parella o un bon grapat de corcons que amenacen de menjar-se l’escenari. Però sobretot segui, relaxi’s i gaudeixi: ara toca comèdia.

Doncs això, molta merda!

Setmana a la romana: Calígula i Titus Andronicus

Aquest cap de setmana l'Agrupació us presenta una obra a la romana, la tragèdia de Calígula, dirigida per Joaquim Bernat, qui ha adaptat l'obra d'Albert Camus al seu estil minimalista i modern, on les emocions i les interpretacions omplen un ensenari buit de decorats. Us deixem amb la sinopsi:

Calígula és un home a qui la passió de viure conduí a la ràbia de la destrucció, un home que per fidelitat a ell mateix és infidel a l’home. Recusa tots els valors. Però si la seva veritat és negar els déus, el seu error és negar els homes. No ha comprès que no podem destruir-ho tot sense destruirnos. És la història més humana i més tràgica dels errors. El lirisme inhumà de Calígula és l’expressió del poder contra l’absolut de l’absurd. L’absurd acaba amb la lògica de què és capaç una existència.

Albert Camus fou un escriptor i filòsof francès guardonat amb el premi Nobel de Literatura l’any 1957 i considerat juntament amb Jean-Paul Sartre un dels principals membres de l’existencialisme. No va deixar de lluitar contra totes les ideologies i les abstraccions que allunyen a l’home de la seva condició humana i que ell denominà “Filosofia de l’absurd”.

Esperem que us agradi.


Per cert, sabeu que tres cracks de l'Agrupació van participar en l'espectacle Titus Andronicus, de la Fura dels Baus?



Felicitats als actors Miguel Vargas, David Álvarez i Roger Raventòs per haver fet de Titus un espectacle millor!

Molta merda!

L'Agrupació, més viva que mai

La festa de l'Òmnium Cultural segons la Televisió de Viladecans:



I segons La Vanguardia, on ens mencionen, una mica de passada... sort que tenim un nom llarg.

I els pastorets a l'Atrium dirigits per Marta Gelabert i Marina Platas, que ja s'han consolidat com les futures promeses de l'Agrupació:



Felicitats altra vegada a tots els membres de l'Agrupació que fan possible aquests caps de setmana.

Molta merda!

Dos assaigs per anar fent boca

Sí amics, l'Agruació no para els motors ni per Nadal, i ho demostrem amb dos actes molt especials per nosaltres:

El primer, la nostra col·laboració a l'entrega de premis de la 60a Nit de Santa Llúcia, a càrrec d'Ómnium Cultural. El director de la cerimònia és en Joan Font, com ja havíem anunciat en entrades anteriors, director de Comediants. Amb ell han treballat estretament dos dels nostres directors, Quimet Bernat i Joan Bonich, per fer possible l'acte d'entrega de premis de les lletres catalanes. És molta colla la que hi participa. Mireu com avançaven els assaigs:



L'acte tindrà lloc aquesta mateixa tarda a l'Atrium Viladecans, serà conduit per un presentador especialista en lletres, Òscar Dalmau, i retransmès per dues televisions de màxima audiència a Catalunya: TV3 i Viladecans TV. Seguiu-nos a partir de les 20:20h, que de ben segur que no us ho voldreu perdre.

El segon acte d'aquesta entrada que fa especial il·lusió a l'Agrupació és el que tindrà lloc el proper dissabte 18 de desembre a la sala petita de l'Atrium. Els protagonistes, en aquest cas, no són lletres. Són els més menuts de l'Agrupació que interpretaran un clàssic Nadalenc català: Els pastorets. Potser us semblarà que les catalans no necessitem revisitar clàssics com aquest, però segurament la direcció de Marta Gelabert i Marina Platas us faran descobrir noves i divertides parts d'aquesta història, vist des d'una perspectiva més contrapicada (més menuda, baja).



Doncs bé, teniu feina. Gaudiu dels espectacles i...

Molta merda!

L'Agrupació i els Comediants a l'Òmnium cultural

Segurament ja ho sabeu, però el proper 17 de desembre, Viladecans acollirà la 60a nit de Santa Llúcia - Festa de les Lletres Catalanes. El director escènic de l'acte és el director de la companyia Comediants, Joan Font, i ha volgut comptar amb el suport d'una de les agrupacions teatrals més importants del Baix Llobregat, però com no l'ha trobat, ha hagut de recorrer a nosaltres. Per això, molts membres de l'Agrupació participaran en l'entrega de premis que tindrà lloc a l'Atrium... Sabeu què? Més val que mireu aquest vídeo, que ho explica millor...



Si Joan Font ho ha comunicat als mitjans serà que no hi podem faltar. Ja no tenim excusa, i no ens cal. Estem orgullosos de participar en la seixantena edició dels Premis de les Lletres Catalanes! Només puc dir una cosa:

Agrupacionistes... Molta merda!

La Ceba té moltes capes

Després de considerar l'èxit de públic i crítica de La Ceba la temporada anterior, l'Agrupació ha decidit donar una oportunitat més a totes aquelles persones que s'ho van perdre, per les excuses que fossin, fent dues úniques representacions els dies 20 i 21 de novembre. De ben segur que a molts us sembla poc, tal i com els hi va succeir als espectadors que van poder gaudir d'aquesta obra l'any passat. Doncs bé, no patiu, trobarem la manera de complaure-us amb una estona agradable de bon teatre amateur.



També m'han arribat queixes de que les obres només es fan a Viladecans, que és una injustícia i que hauríem d'ampliar horitzons. Molt bé, ja mirarem de trobar una solució que ens complagui a tots... Què us sembla si fem un bolo a Gavà? Posem per cas... la setmana vinent? Ja us direm alguna cosa en els propers dies, ja... Fins llavors:

Molta merda!

Actualització d'última hora: ja hem arreglat el bolo a l'extranger, 27 de novembre a l'Espai Maragall de Gavà. Som efectius, oi?

El Mamut arriba a Viladecans

Us deixo les noves noves de Viladecans Punt de Trobada, amb els que l'Agrupació ha col·laborat per fer possible tot el que es presenta a continuació:

Doncs, sí. Finalment el Mamut arriba a Viladecans. Dimarts 7 de setembre, a la plaça de la Vila, després del Pregó, cap a les 20,15. Això significa moltes coses:

* que un grapat d'entitats hem continuat treballant per poder-lo portar i amb el suport de molta gent, això serà possible;
* que has de regirar l'armari i buscar el mocador del Mamut de l'any passat per poder lluir-lo durant totes les festes; si no el trobes, enguany en tornarem a repartir el dia del pregó;
* que si tens una botiga i ens ho fas saber, a l'adreça del mamut (elmamutdeviladecans@gmail.com), te'n farem arribar un perquè el pengis a l'aparador: ajuda'ns a crear ambient.
* que si ets una botiga "mamutaire", és a dir, que has fet una aportació econòmica de 50 € per tirar endavant el Mamut, et farem arribar una vintena de mocadors perquè els distribueixis entre la teva clientela (i si no ets mamutaire i t'hi vols apuntar només ho has de dir).
* que pots fer-te amic o amiga del Mamut a través del facebook;
* que et pots anar preparant (o posant-te en remull, he, he) per a la MAMULLADA solemne del dia 12 de setembre, que començarà a les 17,30 a la Plaça de la Vila.
* Que t'hauries d'anar pensant si t'agrada més el groc o el negre... perquè a les Mamullades, cal mullar-se... en groc o en negre. I pots votar quin color t'agrada més al blog del Mamut (elmamutdeviladecans@blogspot.com).

I per damunt de tot, et desitgem una molt bona Festa Major!

Per part nostra, res més, només desitjar-vos una bona tornada a la feina (si teniu la sort o la desgràcia de tenir-ne).

Molta merda!

Romeu i Julieta, el musical, a la tele

Benvinguts a Verona!



Ens tornem a veure els propers 17 i 18 de juliol, a les 21:30 i ales 19:00 respectivament... Aquest cap de setmana no teniu excuses!

Molta merda!

Romeu i Julieta, el musical

És cert que aquest cap de setmana està farcit de propostes: una de futbolística amb la final del Mundial que enfronta Holanda contra Espanya, dos països d'allò més divertits, una de política, amb les manifestacions nacionalistes, i una de frikie amb la quinzena trobada de casposos escopits per la televisió tals com la Bruja Lola, Paco Porras o el Po'zi, tot un show conduit per Toni Rovira, de Toni Rovira i tú i amb una petita conferència de la princesa del pueblo Belén Esteban, que ha aprés a llegir les vocals. Però per si encara no havíeu decidit, des de l'Agrupació us fem una quarta proposta, aquesta vegada cultural:

ROMEU I JULIETA, el musical



Qui no coneix la història d'amor de Romeu i Julieta, un clàssic que William Shakespeare no va deixar escrit en un tovalló de paper. Gràcies a aquesta decisió tan intel·ligent, ens ha arribat fins els nostres dies en perfecte estat. Però algú va decidir que també podia adaptar-se al musical i va posar-se a treballar per adaptar-la (no devia ser de l'agrupació). I gràcies a la il·lusió i el treball de molts dels nostres membres (em refereixo a les persones que han fet possible aquest espectacle), podem gaudir d'aquesta peculiar versió del gran clàssic els propers 10 i 11 de juliol. A alguns els hi pot semblar poc, així que també la representarem el cap de setmana del 17 i 18. Els dissabtes a les 21:30h i els diumenges a les 19h.

Us esperem a casa vostra, el Centre Cultural Sant Joan.



Molta merda!

Teatre al Carrer

El principi del mes de juliol és una data assenyalada al calendari de Viladecans perquè significa l’arribada del festival de Teatre al Carrer. Enguany, la tradició s’ha mantingut, tot i que ha hagut d’escurçar la seva durada, i és que en dies com els que ens toca viure és més important que mai continuar somrient, compartir una estona de diversió amb la gent del poble, i en definitiva, gaudir del començament de l’estiu i de nits a la fresca, amanides amb espectacles diversos de tots els àmbits del món de les arts escèniques. Des d’arreu d’Europa i de la resta del planeta, arriben a la nostra ciutat companyies d’artistes disposats a presentar els seus espectacles de dansa, acrobàcies, malabars, titelles, circ, música, i com a mare de tots plegats, la bella art del teatre. En aquesta 21a edició han estat 30 les companyies que han omplert de vida els carrers de Viladecans amb els seus muntatges. Hi ha hagut lloc per a gent amb una destacada i consolidada trajectòria, però també ha quedat espai per als artistes més propers, i passat el capvespre, les batucades ens han fet ballar i ens han explicat alguna cosa més sobre la màgia de les nits d’estiu, que ja va descobrir algú tan important per al món del teatre com William Shakespeare.

El festival és una festa per a la ciutat, això és clar. Però també és una festa per al mateix teatre, perquè trenca la barrera física de l’edifici, que separa l’actor i l’espectador amb una línia clarament delimitada en el prosceni. Aquest any han estat vuit els espais de la ciutat que s’han convertit en escenari de les diferents propostes creatives. Que el teatre no sigui privat sinó públic, en el sentit més literal del mot, i que no es representi en un lloc tancat, encotillat entre parets, sinó a l’únic espai que tots compartim, és una bona notícia perquè s’apropa a persones que no hi estan vinculades o que no tenen prou ganes per comprar una entrada i assistir a una funció. Trencar les fronteres i sortir al carrer és només fer justícia i reconèixer que el teatre és un d’aquells ocells que, de tan macos, no han nascut per viure a cap gàbia.

I un cop recuperats de la gresca, queden els records, que seran més intensos per a alguns, més romàntics per a d’altres, però divertits per a tots. Començant pel nen que ha quedat embadalit mirant uns homes que mengen foc fins arribar a la noia que ha sentit un salt al cor amb la coreografia aèria de dos amants acròbates. Des de l’Agrupació Cultural Mossèn Cinto Verdaguer, i agafant la petita part que ens toca com a portaveus de la gent del teatre, volem agrair a tots aquells que fan possible que cada estiu la nostra ciutat visqui una festa com aquesta. Als organitzadors, a les companyies, als col·laboradors, a tothom qui ha donat un cop de mà per preparar-ho tot. I sobretot als que s’aturen a mirar què passa i descobreixen que el teatre i tota la resta d’arts escèniques han envaït la ciutat, perquè al cap i a la fi, són qui dóna sentit a la festa. I això es mereix un aplaudiment molt fort, dedicat a qui habitualment té reservat el paper d’aplaudir. I també volem celebrar que tenim un motiu més per estar orgullosos: la nostra ciutat està marcada al calendari dels assidus al teatre a la fresca.

Si no existeix cap dubte que el rei dels festivals espera fins al final de l’estiu i apareix a Tàrrega, en més de vint ocasions hem demostrat que ells marcaran el final de la temporada, però és a Viladecans on, un cop més, s’ha aixecat el teló.

ACMCV

La ciutat dels gratacels

Som conscients de que no us ho vam comentar, però l'agrupació està realment orgullosa de la feina dels més petits de la nostra entitat, encapçalats per dues joves directores que estrenaven càrrec de la millor manera possible. Els seus noms, Marta Gelabert i Marina Platas, aviat seran un referent a tenir en compte dins l'escenari del Baix Llobregat.

Els que vam acudir a la cita a La ciutat dels gratacels, vam poder gaudir del futur del teatre amateur viladecanenc i, si m'ho permeteu, diré que la cosa va molt ben encarrilada. Tenim molt bones sensacions amb aquests nanos, i tota la gent que ha fet possible que segueixin dalt d'un escenari mereixen el nostre agraïment i el nostre recolzament.

La Televisió de Viladecans, des del seu exili cibernètic, va ser testimoni, una vegada més, de la proesa d'aquests petits artistes:



Benvinguts a Gratacelònia!

Ah, per cert, si heu vist el vídeo fins al final, cal que us aclarim una cosa, gairebé sense importància... Allò que tal vegada s'esdevingué malauradament no podrà trepitjar l'escenari del Centre Cultural aquest any. Haurem d'esperar una miqueta per fer-la possible. Tot i així, seguirem informant de novetats a Prosceni.

Molta merda!

PROSCENI 19

Us deixem gaudir amb la dinovena edició de la revista de la nostra agrupació anomenada, com no podia ser d'altra manera, Prosceni:



Per primera vegada en la nostra humil història llancem la revista al món en versió digital. I és que nosaltres, com a agrupació amateur, ens hem encomanat de l'esperit del barcelonisme (i d'un anunci de cuya marca no quiero acordarme, però que és de cerveses) i hem creat un petit lema:

Una agrupació de teatre va ser el centre del món, i quin és el secret? - es preguntava tothom.

El teatre, no és bonic? la interpretació, la projecció, estar ben concentrat, no errar cap acció?

És el treball en equip. No serà la humilitat? sense protagonistes ni cap divinitat.

Un teatre amateur va ser el centre del món, i quin és el secret? - es preguntava tothom.

La feina ben feta, qui no ho recorda? una cosa molt nostra en els moments de més gloria.

Estimar el teu ofici, vigilar cada detall, va cantar en un poema Joan Maragall.

Tot està per fer, podem aixecar el vol. Tot és possible, escrivia Martí i Pol.

Salvador Dalí, Pau Casals, Antoni Gaudí, des d'aquí universals.

La Ruscalleda amb la cullera, amb la ploma Monzó. Tramoïes amb martell, jo amb el meu ordinador.

Metges, periodistes, mecànics, pintors, fusters, lampistes, músics i escriptors.

Un teatre amateur va ser el centre del món, i quin és el secret?- es preguntava tothom.

La passió, la dedicació, l’atreviment, la curiositat i estimar la feina és la nostra credibilitat.

Són les ganes, treballar fort. Desperta company! és millor que la sort.

No ens hem de reinventar, hem de seguir sent qui som, fer les coses com sempre, que no ens venci la son.

Un teatre amateur va ser el centre del món, i quin és el secret, es preguntava tothom.

Si fem les coses com nosaltres sabem: hi ha res impossible?, què no aconseguirem?.

I el que facin els altres tant se val: la feina ben feta no té fronteres ni té rival.

I amb aquest lema, que ens ha sortit del cor i que no s'assembla per res a cap altre poema ja inventat, ens hem decidit a llençar-nos a la xarxa, a reinventar els clàssics, a donar veu als més petits, a acostar-nos als més grans, sempre amb el suport dels més joves. Volem donar a conèixer la nostra agrupació, la nostra familia, la nostra passió. El teatre com a eina de lleure, però també com a mitjà de comunicació, com a instrument d'unió i com a altaveu de l'esperit del que hem de beure. Estem en procés de creixement, necessitem una agrupació unida, no ho oblidem en cap momement, perquè el teatre ens dóna vida. Sort, vista i al toro!

Molta merda!

La ciutat dels gratacels

A la ciutat dels gratacels, no hi ha llum, ni colors. Tot és sempre igual a la ciutat dels gratacels perquè els seus habitants tampoc no fan res per canviar-ho. Però una colla de nens que no tenen ni un llloc per jugar es rebel·la contra aquest món gris i inicien un viatge per trobar la Felicitat i fer que torni a la ciutat dels gratacels.

Podrem gaudir d’aquesta deliciosa obra de Josep Antoni Fluixà, interpretada pels més petits de l’Agrupació al Centre Cultural Sant Joan el cap de setmana del 8 i 9 de maig. Us hi esperem a tots!

Molta merda!

Puc venir amb tu de vacances?

El Mamut vol passar les vacances de Setmana Santa amb tu:

Estic avorrit. Em deixes venir amb tu aquesta Setmana Santa? Tant si vas de vacances com si et quedes a Viladecans; si puges muntanyes, si esquies, si vas a la platja, si et passeges per Praga, París o Egipte, només cal que, si el tens el mocador te l'emportis i et facis una fotografia. Si convé, al menjador de casa teva o amb els companys de treball. I me l'envies al meu correu (mamutviladecans@gmail.com): l'anirem publicant al facebook i farem un mural per a la Mostra d'Entitats per Sant Isidre.

Què et sembla? Si no tens mocador, n'hi ha prou que facis qualsevol signe que recordi un mamut: pots bramar, pots fer teatre, pots baixar-te la meva imatge d'internet, pots fer-te un cartell... Fes servir la imaginació. M'agradaria molt, de debò.

Ja sabeu, fotografieu-vos amb el Mamut.

Bon dia internacional del teatre!

Molta merda!

El Mamut

El mamut us convoca a una taula rodona, com si del Rei Artur es tractès.



Potser és pelut i gras, però també necessita ser escoltat... Una mica com aquest bloc, amb la diferència de que el mamut no és tan pelut. Que això més que un bloc sembla la banyera d'en Chewbacca!

Molta merda!