No et vesteixis per sopar

Amants del teatre amateur, HABEMUS TRAILER!



Riure. Per què riem? Per manifestar un esta d'ànim? Per mostrar simpatia amb aquells que ens envolten? Per què és una reacció instintiva davant d'allò positivament sorprenent i inesperat? O senzillament, perquè sí. Perquè volem. Perquè ens fa sentir millor.
La comèdia és el gènere teatral destinat a divertir-nos, a fer-nos riure.
A l'antiga Grècia, Aristòtil deia que les comèdies havíen de presentar personatges quotidians a través dels quals l'espectador podia veure els defectes de caràcter de les persones o de la societat.

La que l'Agrupació presenta ara és “No et vesteixis per sopar”. Es tracta d'una obra àgil, fesca i sorprenent de l'autor francès Marc Camoletti estrenada el 1988 a París, ciutat on va restar-hi durant dos anys. Atrets per les divertides situacions d'aquest vodevil, l'hem volgut representar al nostre teatre. Així que, benvolgut espectador, en aquest espectacle, si ho desitja, pot buscar el metafísic secret del riure o els trascendentals defectes del món de la parella o un bon grapat de corcons que amenacen de menjar-se l'escenari. Però sobretot segui, relaxi's i gaudeixi: ara toca comèdia.

FITXA TÈCNICA

Repartiment
Bernat: Joan Vinyals
Fina: Núria Caba
Robert: Josep Lligadas
Susanna: Roser Posadas
Susy: Anna Monmany
George: Rossend Vilà

Regidora: Helena Collado
Traspunt: Matilde Masellach
Llum i so: Miguel Vargas
Tramoies: Fidel Vázquez i Josep Ramon
Maquillatge: Paquita Romero i Manoli Soria

Direcció: Andreu Lligadas

Molta merda!

El metge a garrotades

Benvolguts amics del teatre amateur,

Aquest cap de setmana l'Agrupació estrena una altra d'humor: El metge a garrotades, de Molière, el mestre de la Comédie-Française. Sabem que és un autor del segle XXVII i que va ser considerat un moralista pels envejosos de l'època, però les obres de Molière no tenen cap altra finalitat que la de fer riure honestament al seu públic, tot i aconseguir-ho representant una gran mentida. Coses de la ironia. Com també és irònic que l'Agrupació decidís estrenar una obra amb un títol tan lligat a l'actualitat, un moment delicat per a la sanitat, però el moment idoni per a plantar cara la situació rient i gaudint de bon teatre a casa vostra, Viladecans.



Als que encara no ens coneixeu, sigueu benvinguts al Centre i doneu una oportunitat al nostre teatre amateur, que no dolent. Quina millor manera d'estrenar-se que gaudint d'una comèdia, un dels pals de paller de l'Agrupació? Animeu-vos i rigueu de gust!

Molta merda!

Una Visita Inoportuna

Abaixem el teló després de rebre Una Visita Inoportuna. Serà temporalment. Podreu seguir les novetats a través de la nostra pàgina de Facebook i el nostre Twitter.





Sabem que tenim el bloc força aturat. L'Agrupació creix i està adaptant-se a les noves tecnologies (que ja no ho són tant). Disculpeu, tenim la voluntat de posar-nos al dia, així com de millorar el grafisme d'aquest bloc i de canviar-nos la roba interior un cop per setmana mínim.



Molta merda!

El sopar dels idiotes

El proper cap de setmana del 11 i 12 de juny, l'Agrupació us convida a un sopar molt especial, El sopar dels idiotes. Un sopar al que, paradoxalment, no us agradaria ser convidats.

En una de les seves pel·lícules, el gran Groucho Marx deia d'un amic: "Ell pot semblar un idiota i actuar com un idiota. Però no es deixin enganyar. És realment un idiota". I és que, tot i que no ens agrada reconèixer-ho, el món va ple d'idiotes. I encara ens agrada menys ademtre-ho, però moltes vegades som nosaltres mateixos qui ajudem a omplir-lo més, comportant-nos com autèntics imbècils.

Conscient de la primera realitat però no de la segona, en Pere Canut, un editor benestant i intel·ligent, i els seus amics, que també tenen el cap i les butxaques plenes, han trobat una manera de treure profit de la gran quantitat d'idiotes que circula pel món: quan coneixen una persona amb poques llums, la conviden a sopar, la fan parlar abastament de les seves obsessions i la deixen en evidència, per després riure a costa seva i sentir-se millor amb ells mateixos.

Però el joc cruel s'espatllarà quan un inoportú mal d'esquena impedeix que Canut pugui presentar als seus amics la seva darrera adquisició: Francesc Pinyol, un comptable d'Hisenda aficionat a construir maquetes i capaç de teoritzar sobre el tema durant hores. Canut, que s'ha discutit amb la seva dona Cristina i que està doblegat per la lumbàlgia, es troba sol amb Pinyol per ajornar el sopar que tenien previst celebrar aquella mateixa nit.

Però les coses no resulten sempre tan senzilles i Pinyol comença a donar proves de les seves capacitats intel·lectuals. La nit acaba d'embolicar-se quan apareixen en escena Marlena, l'antiga amant de Canut; Roig, un vell amic amb qui fa temps que no parla a causa d'una baralla; i un altre inspector fiscal, Lluís Rossic, a qui Pinyol acaba portant a casa del seu amfitrió.

La vida suposadament perfecta de Canut va desfent-se com una escultura de gel a mesura que avança la vetllada i l'editor descobrirà, amb la inestimable ajuda del seu convidat, que no has de riure del boig que assenyala el cel, si tu mateix ets prou idiota com per quedar-te mirant només el dit i no veure la Lluna.

Veniu i gaudiu d'aquesta comèdia de Francis Veber.

Molta merda!

No et vesteixis per sopar

El cap de setmana del 9 i 10 d'abril, l'Agrupació us convida a passar una estona de bon humor al teatre:

No et vesteixis per sopar

Riure. Per què riem? Per manifestar un estat d’ànim? Per mostrar simpatia amb aquells que ens envolten? Per què és una reacció instintiva davant d’allò positivament sorprenent i inesperat? O senzillament, perquè sí. Perquè volem. Perquè ens fa sentir millor. La comèdia és el gènere teatral destinat a divertir-nos, a fer-nos riure. Ja a l’antiga Grècia, Aristòtil deia que la comèdia havia de mostrar personatges quotidians a través del quals l’espectador podia veure els defectes de caràcter de les persones o la societat. La que l’Agrupació presenta ara és No et vesteixis per sopar. Es tracta d’una obra àgil, fresca i sorprenent de l’autor francès Marc Camolletti estrenada el 1988 a París, ciutat on va restar-hi durant dos anys. Atrets per les divertides situacions d’aquest vodevil l’hem volgut representar al nostre teatre. Així que, benvolgut espectador, si ho vol, pot buscar el metafísic secret del riure o els transcendentals defectes del món de la parella o un bon grapat de corcons que amenacen de menjar-se l’escenari. Però sobretot segui, relaxi’s i gaudeixi: ara toca comèdia.

Doncs això, molta merda!