PROSCENI

Una Visita Inoportuna

2012-01-23T10:51:00.000-08:00

Abaixem el teló després de rebre Una Visita Inoportuna. Serà temporalment. Podreu seguir les novetats a través de la nostra pàgina de Facebook i el nostre Twitter.

Sabem que tenim el bloc força aturat. L'Agrupació creix i està adaptant-se a les noves tecnologies (que ja no ho són tant). Disculpeu, tenim la voluntat de posar-nos al dia, així com de millorar el grafisme d'aquest bloc i de canviar-nos la roba interior un cop per setmana mínim.

Molta merda!

El sopar dels idiotes

2011-06-04T07:12:00.000-07:00

El proper cap de setmana del 11 i 12 de juny, l'Agrupació us convida a un sopar molt especial, El sopar dels idiotes. Un sopar al que, paradoxalment, no us agradaria ser convidats.

En una de les seves pel·lícules, el gran Groucho Marx deia d'un amic: "Ell pot semblar un idiota i actuar com un idiota. Però no es deixin enganyar. És realment un idiota". I és que, tot i que no ens agrada reconèixer-ho, el món va ple d'idiotes. I encara ens agrada menys ademtre-ho, però moltes vegades som nosaltres mateixos qui ajudem a omplir-lo més, comportant-nos com autèntics imbècils.

Conscient de la primera realitat però no de la segona, en Pere Canut, un editor benestant i intel·ligent, i els seus amics, que també tenen el cap i les butxaques plenes, han trobat una manera de treure profit de la gran quantitat d'idiotes que circula pel món: quan coneixen una persona amb poques llums, la conviden a sopar, la fan parlar abastament de les seves obsessions i la deixen en evidència, per després riure a costa seva i sentir-se millor amb ells mateixos.

Però el joc cruel s'espatllarà quan un inoportú mal d'esquena impedeix que Canut pugui presentar als seus amics la seva darrera adquisició: Francesc Pinyol, un comptable d'Hisenda aficionat a construir maquetes i capaç de teoritzar sobre el tema durant hores. Canut, que s'ha discutit amb la seva dona Cristina i que està doblegat per la lumbàlgia, es troba sol amb Pinyol per ajornar el sopar que tenien previst celebrar aquella mateixa nit.

Però les coses no resulten sempre tan senzilles i Pinyol comença a donar proves de les seves capacitats intel·lectuals. La nit acaba d'embolicar-se quan apareixen en escena Marlena, l'antiga amant de Canut; Roig, un vell amic amb qui fa temps que no parla a causa d'una baralla; i un altre inspector fiscal, Lluís Rossic, a qui Pinyol acaba portant a casa del seu amfitrió.

La vida suposadament perfecta de Canut va desfent-se com una escultura de gel a mesura que avança la vetllada i l'editor descobrirà, amb la inestimable ajuda del seu convidat, que no has de riure del boig que assenyala el cel, si tu mateix ets prou idiota com per quedar-te mirant només el dit i no veure la Lluna.

Veniu i gaudiu d'aquesta comèdia de Francis Veber.

Molta merda!

No et vesteixis per sopar

2011-03-23T06:20:00.000-07:00

El cap de setmana del 9 i 10 d'abril, l'Agrupació us convida a passar una estona de bon humor al teatre:

No et vesteixis per sopar

Riure. Per què riem? Per manifestar un estat d’ànim? Per mostrar simpatia amb aquells que ens envolten? Per què és una reacció instintiva davant d’allò positivament sorprenent i inesperat? O senzillament, perquè sí. Perquè volem. Perquè ens fa sentir millor. La comèdia és el gènere teatral destinat a divertir-nos, a fer-nos riure. Ja a l’antiga Grècia, Aristòtil deia que la comèdia havia de mostrar personatges quotidians a través del quals l’espectador podia veure els defectes de caràcter de les persones o la societat. La que l’Agrupació presenta ara és No et vesteixis per sopar. Es tracta d’una obra àgil, fresca i sorprenent de l’autor francès Marc Camolletti estrenada el 1988 a París, ciutat on va restar-hi durant dos anys. Atrets per les divertides situacions d’aquest vodevil l’hem volgut representar al nostre teatre. Així que, benvolgut espectador, si ho vol, pot buscar el metafísic secret del riure o els transcendentals defectes del món de la parella o un bon grapat de corcons que amenacen de menjar-se l’escenari. Però sobretot segui, relaxi’s i gaudeixi: ara toca comèdia.

Doncs això, molta merda!

Setmana a la romana: Calígula i Titus Andronicus

2011-01-19T03:37:00.000-08:00

Aquest cap de setmana l'Agrupació us presenta una obra a la romana, la tragèdia de Calígula, dirigida per Joaquim Bernat, qui ha adaptat l'obra d'Albert Camus al seu estil minimalista i modern, on les emocions i les interpretacions omplen un ensenari buit de decorats. Us deixem amb la sinopsi:

Calígula és un home a qui la passió de viure conduí a la ràbia de la destrucció, un home que per fidelitat a ell mateix és infidel a l’home. Recusa tots els valors. Però si la seva veritat és negar els déus, el seu error és negar els homes. No ha comprès que no podem destruir-ho tot sense destruirnos. És la història més humana i més tràgica dels errors. El lirisme inhumà de Calígula és l’expressió del poder contra l’absolut de l’absurd. L’absurd acaba amb la lògica de què és capaç una existència.

Albert Camus fou un escriptor i filòsof francès guardonat amb el premi Nobel de Literatura l’any 1957 i considerat juntament amb Jean-Paul Sartre un dels principals membres de l’existencialisme. No va deixar de lluitar contra totes les ideologies i les abstraccions que allunyen a l’home de la seva condició humana i que ell denominà “Filosofia de l’absurd”.

Esperem que us agradi.

Per cert, sabeu que tres cracks de l'Agrupació van participar en l'espectacle Titus Andronicus, de la Fura dels Baus?

Felicitats als actors Miguel Vargas, David Álvarez i Roger Raventòs per haver fet de Titus un espectacle millor!

Molta merda!

L'Agrupació, més viva que mai

2010-12-20T04:31:00.000-08:00

La festa de l'Òmnium Cultural segons la Televisió de Viladecans:

I segons La Vanguardia, on ens mencionen, una mica de passada... sort que tenim un nom llarg.

I els pastorets a l'Atrium dirigits per Marta Gelabert i Marina Platas, que ja s'han consolidat com les futures promeses de l'Agrupació:

Felicitats altra vegada a tots els membres de l'Agrupació que fan possible aquests caps de setmana.

Molta merda!

Dos assaigs per anar fent boca

2010-12-17T03:56:00.000-08:00

Sí amics, l'Agruació no para els motors ni per Nadal, i ho demostrem amb dos actes molt especials per nosaltres:

El primer, la nostra col·laboració a l'entrega de premis de la 60a Nit de Santa Llúcia, a càrrec d'Ómnium Cultural. El director de la cerimònia és en Joan Font, com ja havíem anunciat en entrades anteriors, director de Comediants. Amb ell han treballat estretament dos dels nostres directors, Quimet Bernat i Joan Bonich, per fer possible l'acte d'entrega de premis de les lletres catalanes. És molta colla la que hi participa. Mireu com avançaven els assaigs:

L'acte tindrà lloc aquesta mateixa tarda a l'Atrium Viladecans, serà conduit per un presentador especialista en lletres, Òscar Dalmau, i retransmès per dues televisions de màxima audiència a Catalunya: TV3 i Viladecans TV. Seguiu-nos a partir de les 20:20h, que de ben segur que no us ho voldreu perdre.

El segon acte d'aquesta entrada que fa especial il·lusió a l'Agrupació és el que tindrà lloc el proper dissabte 18 de desembre a la sala petita de l'Atrium. Els protagonistes, en aquest cas, no són lletres. Són els més menuts de l'Agrupació que interpretaran un clàssic Nadalenc català: Els pastorets. Potser us semblarà que les catalans no necessitem revisitar clàssics com aquest, però segurament la direcció de Marta Gelabert i Marina Platas us faran descobrir noves i divertides parts d'aquesta història, vist des d'una perspectiva més contrapicada (més menuda, baja).

Doncs bé, teniu feina. Gaudiu dels espectacles i...

Molta merda!

L'Agrupació i els Comediants a l'Òmnium cultural

2010-11-24T10:16:00.000-08:00

Segurament ja ho sabeu, però el proper 17 de desembre, Viladecans acollirà la 60a nit de Santa Llúcia - Festa de les Lletres Catalanes. El director escènic de l'acte és el director de la companyia Comediants, Joan Font, i ha volgut comptar amb el suport d'una de les agrupacions teatrals més importants del Baix Llobregat, però com no l'ha trobat, ha hagut de recorrer a nosaltres. Per això, molts membres de l'Agrupació participaran en l'entrega de premis que tindrà lloc a l'Atrium... Sabeu què? Més val que mireu aquest vídeo, que ho explica millor...

Si Joan Font ho ha comunicat als mitjans serà que no hi podem faltar. Ja no tenim excusa, i no ens cal. Estem orgullosos de participar en la seixantena edició dels Premis de les Lletres Catalanes! Només puc dir una cosa:

Agrupacionistes... Molta merda!

La Ceba té moltes capes

2010-11-19T07:59:00.000-08:00

Després de considerar l'èxit de públic i crítica de La Ceba la temporada anterior, l'Agrupació ha decidit donar una oportunitat més a totes aquelles persones que s'ho van perdre, per les excuses que fossin, fent dues úniques representacions els dies 20 i 21 de novembre. De ben segur que a molts us sembla poc, tal i com els hi va succeir als espectadors que van poder gaudir d'aquesta obra l'any passat. Doncs bé, no patiu, trobarem la manera de complaure-us amb una estona agradable de bon teatre amateur.

També m'han arribat queixes de que les obres només es fan a Viladecans, que és una injustícia i que hauríem d'ampliar horitzons. Molt bé, ja mirarem de trobar una solució que ens complagui a tots... Què us sembla si fem un bolo a Gavà? Posem per cas... la setmana vinent? Ja us direm alguna cosa en els propers dies, ja... Fins llavors:

Molta merda!

Actualització d'última hora: ja hem arreglat el bolo a l'extranger, 27 de novembre a l'Espai Maragall de Gavà. Som efectius, oi?

El Mamut arriba a Viladecans

2010-09-02T11:24:00.000-07:00

Us deixo les noves noves de Viladecans Punt de Trobada, amb els que l'Agrupació ha col·laborat per fer possible tot el que es presenta a continuació:

Doncs, sí. Finalment el Mamut arriba a Viladecans. Dimarts 7 de setembre, a la plaça de la Vila, després del Pregó, cap a les 20,15. Això significa moltes coses:

* que un grapat d'entitats hem continuat treballant per poder-lo portar i amb el suport de molta gent, això serà possible;
* que has de regirar l'armari i buscar el mocador del Mamut de l'any passat per poder lluir-lo durant totes les festes; si no el trobes, enguany en tornarem a repartir el dia del pregó;
* que si tens una botiga i ens ho fas saber, a l'adreça del mamut (elmamutdeviladecans@gmail.com), te'n farem arribar un perquè el pengis a l'aparador: ajuda'ns a crear ambient.
* que si ets una botiga "mamutaire", és a dir, que has fet una aportació econòmica de 50 € per tirar endavant el Mamut, et farem arribar una vintena de mocadors perquè els distribueixis entre la teva clientela (i si no ets mamutaire i t'hi vols apuntar només ho has de dir).
* que pots fer-te amic o amiga del Mamut a través del facebook;
* que et pots anar preparant (o posant-te en remull, he, he) per a la MAMULLADA solemne del dia 12 de setembre, que començarà a les 17,30 a la Plaça de la Vila.
* Que t'hauries d'anar pensant si t'agrada més el groc o el negre... perquè a les Mamullades, cal mullar-se... en groc o en negre. I pots votar quin color t'agrada més al blog del Mamut (elmamutdeviladecans@blogspot.com).

I per damunt de tot, et desitgem una molt bona Festa Major!

Per part nostra, res més, només desitjar-vos una bona tornada a la feina (si teniu la sort o la desgràcia de tenir-ne).

Molta merda!

Romeu i Julieta, el musical, a la tele

2010-07-13T08:02:00.000-07:00

Benvinguts a Verona!

Ens tornem a veure els propers 17 i 18 de juliol, a les 21:30 i ales 19:00 respectivament... Aquest cap de setmana no teniu excuses!

Molta merda!

Romeu i Julieta, el musical

2010-07-08T07:10:00.000-07:00

És cert que aquest cap de setmana està farcit de propostes: una de futbolística amb la final del Mundial que enfronta Holanda contra Espanya, dos països d'allò més divertits, una de política, amb les manifestacions nacionalistes, i una de frikie amb la quinzena trobada de casposos escopits per la televisió tals com la Bruja Lola, Paco Porras o el Po'zi, tot un show conduit per Toni Rovira, de Toni Rovira i tú i amb una petita conferència de la princesa del pueblo Belén Esteban, que ha aprés a llegir les vocals. Però per si encara no havíeu decidit, des de l'Agrupació us fem una quarta proposta, aquesta vegada cultural:

ROMEU I JULIETA, el musical

Qui no coneix la història d'amor de Romeu i Julieta, un clàssic que William Shakespeare no va deixar escrit en un tovalló de paper. Gràcies a aquesta decisió tan intel·ligent, ens ha arribat fins els nostres dies en perfecte estat. Però algú va decidir que també podia adaptar-se al musical i va posar-se a treballar per adaptar-la (no devia ser de l'agrupació). I gràcies a la il·lusió i el treball de molts dels nostres membres (em refereixo a les persones que han fet possible aquest espectacle), podem gaudir d'aquesta peculiar versió del gran clàssic els propers 10 i 11 de juliol. A alguns els hi pot semblar poc, així que també la representarem el cap de setmana del 17 i 18. Els dissabtes a les 21:30h i els diumenges a les 19h.

Us esperem a casa vostra, el Centre Cultural Sant Joan.

Molta merda!

Teatre al Carrer

2010-07-07T09:32:00.000-07:00

El principi del mes de juliol és una data assenyalada al calendari de Viladecans perquè significa l’arribada del festival de Teatre al Carrer. Enguany, la tradició s’ha mantingut, tot i que ha hagut d’escurçar la seva durada, i és que en dies com els que ens toca viure és més important que mai continuar somrient, compartir una estona de diversió amb la gent del poble, i en definitiva, gaudir del començament de l’estiu i de nits a la fresca, amanides amb espectacles diversos de tots els àmbits del món de les arts escèniques. Des d’arreu d’Europa i de la resta del planeta, arriben a la nostra ciutat companyies d’artistes disposats a presentar els seus espectacles de dansa, acrobàcies, malabars, titelles, circ, música, i com a mare de tots plegats, la bella art del teatre. En aquesta 21a edició han estat 30 les companyies que han omplert de vida els carrers de Viladecans amb els seus muntatges. Hi ha hagut lloc per a gent amb una destacada i consolidada trajectòria, però també ha quedat espai per als artistes més propers, i passat el capvespre, les batucades ens han fet ballar i ens han explicat alguna cosa més sobre la màgia de les nits d’estiu, que ja va descobrir algú tan important per al món del teatre com William Shakespeare.

El festival és una festa per a la ciutat, això és clar. Però també és una festa per al mateix teatre, perquè trenca la barrera física de l’edifici, que separa l’actor i l’espectador amb una línia clarament delimitada en el prosceni. Aquest any han estat vuit els espais de la ciutat que s’han convertit en escenari de les diferents propostes creatives. Que el teatre no sigui privat sinó públic, en el sentit més literal del mot, i que no es representi en un lloc tancat, encotillat entre parets, sinó a l’únic espai que tots compartim, és una bona notícia perquè s’apropa a persones que no hi estan vinculades o que no tenen prou ganes per comprar una entrada i assistir a una funció. Trencar les fronteres i sortir al carrer és només fer justícia i reconèixer que el teatre és un d’aquells ocells que, de tan macos, no han nascut per viure a cap gàbia.

I un cop recuperats de la gresca, queden els records, que seran més intensos per a alguns, més romàntics per a d’altres, però divertits per a tots. Començant pel nen que ha quedat embadalit mirant uns homes que mengen foc fins arribar a la noia que ha sentit un salt al cor amb la coreografia aèria de dos amants acròbates. Des de l’Agrupació Cultural Mossèn Cinto Verdaguer, i agafant la petita part que ens toca com a portaveus de la gent del teatre, volem agrair a tots aquells que fan possible que cada estiu la nostra ciutat visqui una festa com aquesta. Als organitzadors, a les companyies, als col·laboradors, a tothom qui ha donat un cop de mà per preparar-ho tot. I sobretot als que s’aturen a mirar què passa i descobreixen que el teatre i tota la resta d’arts escèniques han envaït la ciutat, perquè al cap i a la fi, són qui dóna sentit a la festa. I això es mereix un aplaudiment molt fort, dedicat a qui habitualment té reservat el paper d’aplaudir. I també volem celebrar que tenim un motiu més per estar orgullosos: la nostra ciutat està marcada al calendari dels assidus al teatre a la fresca.

Si no existeix cap dubte que el rei dels festivals espera fins al final de l’estiu i apareix a Tàrrega, en més de vint ocasions hem demostrat que ells marcaran el final de la temporada, però és a Viladecans on, un cop més, s’ha aixecat el teló.

ACMCV

La ciutat dels gratacels

2010-05-31T09:43:00.000-07:00

Som conscients de que no us ho vam comentar, però l'agrupació està realment orgullosa de la feina dels més petits de la nostra entitat, encapçalats per dues joves directores que estrenaven càrrec de la millor manera possible. Els seus noms, Marta Gelabert i Marina Platas, aviat seran un referent a tenir en compte dins l'escenari del Baix Llobregat.

Els que vam acudir a la cita a La ciutat dels gratacels, vam poder gaudir del futur del teatre amateur viladecanenc i, si m'ho permeteu, diré que la cosa va molt ben encarrilada. Tenim molt bones sensacions amb aquests nanos, i tota la gent que ha fet possible que segueixin dalt d'un escenari mereixen el nostre agraïment i el nostre recolzament.

La Televisió de Viladecans, des del seu exili cibernètic, va ser testimoni, una vegada més, de la proesa d'aquests petits artistes:

Benvinguts a Gratacelònia!

Ah, per cert, si heu vist el vídeo fins al final, cal que us aclarim una cosa, gairebé sense importància... Allò que tal vegada s'esdevingué malauradament no podrà trepitjar l'escenari del Centre Cultural aquest any. Haurem d'esperar una miqueta per fer-la possible. Tot i així, seguirem informant de novetats a Prosceni.

Molta merda!

PROSCENI 19

2010-04-28T08:52:00.000-07:00

Us deixem gaudir amb la dinovena edició de la revista de la nostra agrupació anomenada, com no podia ser d'altra manera, Prosceni:

Per primera vegada en la nostra humil història llancem la revista al món en versió digital. I és que nosaltres, com a agrupació amateur, ens hem encomanat de l'esperit del barcelonisme (i d'un anunci de cuya marca no quiero acordarme, però que és de cerveses) i hem creat un petit lema:

Una agrupació de teatre va ser el centre del món, i quin és el secret? - es preguntava tothom.

El teatre, no és bonic? la interpretació, la projecció, estar ben concentrat, no errar cap acció?

És el treball en equip. No serà la humilitat? sense protagonistes ni cap divinitat.

Un teatre amateur va ser el centre del món, i quin és el secret? - es preguntava tothom.

La feina ben feta, qui no ho recorda? una cosa molt nostra en els moments de més gloria.

Estimar el teu ofici, vigilar cada detall, va cantar en un poema Joan Maragall.

Tot està per fer, podem aixecar el vol. Tot és possible, escrivia Martí i Pol.

Salvador Dalí, Pau Casals, Antoni Gaudí, des d'aquí universals.

La Ruscalleda amb la cullera, amb la ploma Monzó. Tramoïes amb martell, jo amb el meu ordinador.

Metges, periodistes, mecànics, pintors, fusters, lampistes, músics i escriptors.

Un teatre amateur va ser el centre del món, i quin és el secret?- es preguntava tothom.

La passió, la dedicació, l’atreviment, la curiositat i estimar la feina és la nostra credibilitat.

Són les ganes, treballar fort. Desperta company! és millor que la sort.

No ens hem de reinventar, hem de seguir sent qui som, fer les coses com sempre, que no ens venci la son.

Un teatre amateur va ser el centre del món, i quin és el secret, es preguntava tothom.

Si fem les coses com nosaltres sabem: hi ha res impossible?, què no aconseguirem?.

I el que facin els altres tant se val: la feina ben feta no té fronteres ni té rival.

I amb aquest lema, que ens ha sortit del cor i que no s'assembla per res a cap altre poema ja inventat, ens hem decidit a llençar-nos a la xarxa, a reinventar els clàssics, a donar veu als més petits, a acostar-nos als més grans, sempre amb el suport dels més joves. Volem donar a conèixer la nostra agrupació, la nostra familia, la nostra passió. El teatre com a eina de lleure, però també com a mitjà de comunicació, com a instrument d'unió i com a altaveu de l'esperit del que hem de beure. Estem en procés de creixement, necessitem una agrupació unida, no ho oblidem en cap momement, perquè el teatre ens dóna vida. Sort, vista i al toro!

Molta merda!

La ciutat dels gratacels

2010-04-27T06:55:00.001-07:00

A la ciutat dels gratacels, no hi ha llum, ni colors. Tot és sempre igual a la ciutat dels gratacels perquè els seus habitants tampoc no fan res per canviar-ho. Però una colla de nens que no tenen ni un llloc per jugar es rebel·la contra aquest món gris i inicien un viatge per trobar la Felicitat i fer que torni a la ciutat dels gratacels.

Podrem gaudir d’aquesta deliciosa obra de Josep Antoni Fluixà, interpretada pels més petits de l’Agrupació al Centre Cultural Sant Joan el cap de setmana del 8 i 9 de maig. Us hi esperem a tots!

Molta merda!

Puc venir amb tu de vacances?

2010-03-27T11:42:00.000-07:00

El Mamut vol passar les vacances de Setmana Santa amb tu:

Estic avorrit. Em deixes venir amb tu aquesta Setmana Santa? Tant si vas de vacances com si et quedes a Viladecans; si puges muntanyes, si esquies, si vas a la platja, si et passeges per Praga, París o Egipte, només cal que, si el tens el mocador te l'emportis i et facis una fotografia. Si convé, al menjador de casa teva o amb els companys de treball. I me l'envies al meu correu (mamutviladecans@gmail.com): l'anirem publicant al facebook i farem un mural per a la Mostra d'Entitats per Sant Isidre.

Què et sembla? Si no tens mocador, n'hi ha prou que facis qualsevol signe que recordi un mamut: pots bramar, pots fer teatre, pots baixar-te la meva imatge d'internet, pots fer-te un cartell... Fes servir la imaginació. M'agradaria molt, de debò.

Ja sabeu, fotografieu-vos amb el Mamut.

Bon dia internacional del teatre!

Molta merda!

El Mamut

2010-01-16T11:04:00.000-08:00

El mamut us convoca a una taula rodona, com si del Rei Artur es tractès.

Potser és pelut i gras, però també necessita ser escoltat... Una mica com aquest bloc, amb la diferència de que el mamut no és tan pelut. Que això més que un bloc sembla la banyera d'en Chewbacca!

Molta merda!

Bones festes!

2009-12-24T07:05:00.001-08:00

L'Agrupació Cultural Mossèn Cinto Verdaguer us desitja unes bones festes!

Ara que també us aconsella que no us passeu amb les copes...

...per això ja tenim al Barça!

I també us felicita el Nadal amb la "i" (són raros aquests de l'Agrupació):

Doncs això, bones festes!

I Molta Merda!

L'Agrupació.

El món vist per l'Eio

2009-12-10T04:08:00.000-08:00

Prosceni té l'honor d'innaugurar un espai dedicat a la particular mirada fotogràfica d'Eio Ramon, un membre molt important per a l'Agrupació (no penseu malament, marranos): El món vist per l'Eio.

Avui l'Eio posa l'objectiu sobre Tànger, aquella magnífica i colorida ciutat del nord del Marroc.

Gràcies, Eio, per la teva participació, però no cal que vagis tan lluny a fer fotos per aquest espai (ho dic per properes edicions), que està molt bé, però pel que et paguem tampoc fa falta que t'hi matis tant... No? Bueno, tu mateix, per nosaltres millor!

Molta merda!

La Ceba no sempre fa plorar...

2009-12-08T02:42:00.000-08:00

Sempre s'ha dit que la ceba fa plorar, també s'ha dit que fa pudor i que té capes, cosa que no ve al cas. Però també dóna bon gust als millors plats de la cuina Mediterrània i és el títol de la propera obra que l'Agrupació representarà al Centro el proper cap de setmana, dies 12 (a les 22:00h) i 13 (a les 18:00h) de desembre.

La Ceba ens parla, en clau de comèdia, d'en Morrofort, el protagonista, que és l'últim català, potser, i el seu deure és mantenir la flama per passar-la a les noves generacions. Morrofort parla en vers i sosté amb radicalitat i agressivitat les seves creences, la seva concepció del món i el seu catalanisme. Però l'atzar vol que el noi que festeja a la seva filla sigui xarnego.

Hi esteu tots convidats (bé, és una manera de parlar, perquè haureu de pagar a l'entrada).

Molta merda!

No és tan fàcil... però tampoc és impossible

2009-11-16T02:00:00.000-08:00

Aquesta seria la crònica ideal que resumeix la bona actuació dels nostres actors a l'obra No és tan fàcil, de Paco Mir. I és que tampoc som una agrupació teatral tan amateur i d'això se n'ha fet ressó la televisió de Viladecans:

Deixar la parella és com deixar de fer teatre, No és tan fàcil...

Felicitats companys!

No és tan fàcil

2009-11-13T04:36:00.000-08:00

Com heu pogut comprovar al calendari, aquest cap de setmana tornem a visitar l'Àtrium amb l'obra No és tan fàcil.

Interessats, aquí teniu les dades:

Comèdia íntima sobre la parella: un vol deixar la seva parella i no sap com fer-ho.

Direcció:
Angie Algaba

Intèrprets:
Toni Mazón
Carol Encarnación
Xavier Mondragón

Data:
Dissabte, 14 de novembre de 2009
Hora:
22:00 - 22:30
Lloc:
Àtrium Viladecans. Sala Petita

Doncs això, que per si un mòdic preu voleu divertir-vos, nosaltres ja us ho hem dit.

La platja abarrotada

2009-10-24T12:56:00.000-07:00

La Televisió de Viladecans, actualment a l'exili cibernètic, es fa ressò de l'èxit aclaparador, que ja ens esperàvem, de l'obra La platja solitària, representada a l'Atrium de Viladecans. Pels qui no sapigueu de què estem parlant, l'obra és una metàfora que parla de... és com... una paranoia que... Bueno, explica-ho tu, que per això has fet el reportatge:

Genials, aquests actors, semblen grans professionals de l'espectacle, i no només ho mostren damunt de l'escenari, sinó que també són capaços de plantar-se davant la càmera com si ho haguessin fet tota la vida... I és que no som tan amateurs com alguns diuen!

Aprofitem l'avinentesa per anunciar el casament d'en Josep i l'Eulàlia, de Santes Creus de Bonesvalls, i per presentar-vos el primer anunci remunerat del bloc (és clar, això va creixent i la gent vol posar-hi la seva publicitat, perquè invertir en Prosceni, és invertir en un bloc):

Vendo SEAT PANDA casi nuevo a un precio que roza lo barato. Interesados, llamen al móvil de mi madre, que yo no tengo cobertura. No hagáis perdidas para que os llame ella, cabrones, que no os cuesta ná y os aprovecháis de que es buena persona y se la coláis.

Y de regalo: una estampita de la Virgen de Guardabarros, incrustá en el salpicadero, una figurita de El Fary que mueve la cabeza al son de los casi imperceptibles balanceos que hace el vehículo y un par de multas de estacionamiento sin pagar. Llámanos! (bueno, a mi no, que no te lo voy a coger... no porque no quiera...).

Jo crec que ha quedat força bé... Si voleu enviar els vostres anuncis, les vostres anades i vingudes d'olla, alguna foto d'unes vacances a Bali, la foto de l'avi ajupint-se per agafar el sabó a la dutxa, relats breus... O el que se us acudeixi, no dubteu en escriure'ns a la direcció de correu electrònic: prosceni@gmail.com (les que vulgueu podeu adjuntar el vostre número de mòbil i una proposta de sortida romàntica que, possiblement, Prosceni us faci realitat). Ajudeu-nos a omplir aquest racó d'Internet de l'Agrupació Cultural MCV, i us ho compensarem!*

*A veure, compensar, compensar... no, però us ho agraïm de tot cor, que no alimenta, però és bonic.

La platja solitària (17 i 18 d'octubre)

2009-10-13T04:24:00.000-07:00

Avís per a despistats:

Aquest cap de setmana l'agrupació torna a representar La platja solitària, però aquesta vegada serà a la sala petita de l'ATRIUM. Per a tots aquells que no vau poder gaudir-la al centro, és una bona ocasió per veure en escena a quatre grans actors de l'agrupació: Imma Solina, David Àlvarez, Toni Mazón i Meritxell Sampera, capitanejats per les mans de Quimet Bernat, un director de mètode (encara no sabem quin, però estem segurs de que és efectiu), amb l'ajuda de Manoli Sòria, com a ajudant de direcció, Matilde Massallach, com a regidora, l'Hugo Salvador a les llums, en Pol Ramon a càrrec del so, els fidels Fidel Vàzquez i Eio Ramon, els nostres taramoies, les indiscutibles Manoli Sòria i Paquita Romero al maquillatge i la inesgotable Maria Bonich a càrrec del vestuari.

La platja solitària, a la Sala Petita de l'Atrium:

Adaptació de l'obra homònima de Jaume Salom que tracta sobre la lluita vivencial i dialéctica al voltant de la sexualitat, la religió, la vida i la mort, representades cadascuna en un dels personatges de l'obra.

Dissabte 17 d'octubre a les 22h

Diumenge 18 d'octubre a les 19h

Preu de l'entrada: 10 euros

Val la pena saltar-se la missa per gaudir del bon teatre...

Després de l'èxit aconseguit la temporada passada, quan La platja solitària va estar dues tardes en cartellera al Centre Cultural Sant Joan, els actors han hagut d'adaptar-se a les noves condicions que ofereix un teatre com el de l'ATRIUM, molt més fred, amb butaques més incòmodes, amb un acomodador piròman, amb les portes d'emergència tapiades... "Què? Sí, sí... Vale... Cuantes obres més? ... Ok, és una putada, però..." Perdoneu... Estàvem parlant del magnífic teatre de l'ATRIUM, un espai acollidor, esplèndid per als amants del teatre, molt millor que aquella merda de Centre Cultural Sant J... Perdoneu... "Què passa ara? ... Com que no? L'estic enaltint com si fos el TNC... Sí, home! Doncs ho escrius tu!"

Us hi esperem!

Molta merda!

La Casa de Bernarda Alba

2009-09-29T12:00:00.000-07:00

Com ja sabeu els dos o tres seguidors del bloc, aquest cap de setmana l'Agrupació Cultural MCV ha representat al Centre Cultural Sant Joan de Viladecans la cèlebre obra de Federico García Lorca, La casa de Bernarda Alba. Us explicaria de què va i demanaria algunes sensacions dels protagonistes de l'obra, però per sort ja ho han fet els de la Televisió de Viladecans, i ja sabeu la dita: "No facis el que puguis aprofitar d'un altre"... O una cosa així...

Doncs ja sabeu, feu córrer la veu, que Prosceni aixeca el teló!

I aquí us deixem amb una frase de l'autor de l'obra que, segons diuen, la va llegir als seus amics l'any 1936, poc abans de ser executat, i que defineix com ha de ser el teatre per a ell:

El teatre és la poesia que s'aixeca del llibre i es fa humana. I al fer-se, parla i crida, plora i es desespera. El teatre necessita que els personatges que apareguin a l'escena duguin un vestit de poesia i al mateix temps que se'ls vegin els ossos, la sang.

Molta merda!

Calendari temporada 2009-2010

2009-09-23T11:55:00.000-07:00

A continuació, l'agrupació els plau de presentar-los les que seran les obres a representar durant la temporada 2009 - 2010 de l'Agrupació Cultural MCV:

Obres representades al Centre Cultural Sant Joan:

26 - 27 Setembre: La Casa de Bernarda Alba

12 - 13 Desembre: La Ceba

6 - 7 Març: Allò que tal vegada s'esdevingué

8 - 9 Maig: Obra Infantil (encara per determinar)

Juliol: Romeu i Julieta: el musical

Obres representades a l'ATRIUM Viladecans:

17 - 18 Octubre: La platja solitària

14 Novembre: No és tan fàcil

Setembre: Romeu i Julieta: el musical

Esprem que els agradi...

Molta merda!

Desmemoriats

2009-05-01T02:59:00.000-07:00

Aquesta és la resposta de l'ACMCV a les declaracions de l'alcalde Carles Ruiz, de Viladecans, el passat 14 d'abril.

Desmemoriats

El 14 d’abril es va estrenar a l’Àtrium el nou muntatge de la Companyia Teatre Romea. Coses de l’atzar, l’obra era “Terra Baixa”, d’Àngel Guimerà. Durant la roda de premsa de presentació, l’alcalde de Viladecans, en Carles Ruiz, va alegrar-se de disposar del “projecte de l'Atrium com la locomotora cultural d’una ciutat que, fins llavors, no tenia teatre, ni tradició teatral”. Les declaracions es van publicar a la web de l’Ajuntament i al diari El Punt del dia 15 d’abril.

35 anys enrera, al 1974, l’esforç col•lectiu d’un grup de bojos pel teatre va donar fruit a l’Agrupació Cultural Mossèn Cinto Verdaguer (ACMCV),que des d’aleshores ha mantingut la il•lusió per potenciar la cultura popular de la nostra ciutat. Aquella primera vegada, quan es va alçar el teló, damunt les taules es va representar la mateixa obra, “Terra Baixa”.

La contradicció convida a pensar un parell de coses. Primer de tot: la política cultural de l’Ajuntament sembla que intenta anular o ignorar els esforços de les associacions, les iniciatives culturals promogudes per la gent, que haurien de ser la base de la cultura popular, i substituïr-les per fòrmules predissenyades que serveixin als interessos del consistori. Cultura que no ens falti, però la que nosaltres volguem.

L’altre pensament que ens ronda el cap té a veure amb les curiositats que es troben als documents. Per fer-nos passar l’emprenyada de quan s’obliden de tu, vam regirar coses i vam trobar, al llibre que l’ACMCV va editar pel seu XXè aniversari, unes paraules del mateix Carles Ruiz, quan encara era Tinent Alcalde-President de l’Area de Serveis Personals: “Us vull desitjar molts anys més d’èxits, de teatre, d’amistat, de treball conjunt; però crec que no és necessari, perquè estic segur que amb aquest tarannà l'A.C. Mossèn Cinto Verdaguer aconseguirà continuar essent durant molt de temps una de les més importants, per no dir la més important, entitat cultural de Viladecans”

Suposem que quan es referia a una ciutat sense tradició teatral, el senyor Ruiz va patir un làpsus i es va oblidar d’una entitat que ell, temps enrera, havia valorat tant. Perquè si no va patir aquest làpsus vol dir que va mentir expressament, o bé el 14 d’abril o bé signant el nostre llibre fa 15 anys. I no voldríem pensar que els polítics diuen mentides.

Però la solució és senzilla: des de l’ACMCV convidem l’alcalde de Viladecans a passar-se pel Centro, a gaudir de més “èxits, amistat, i treball conjunt”. A retrobar-se amb “una de les més, per no dir la més, important entitat cultural” de la ciutat que ell governa. Per disfrutar del teatre. Per no tornar a oblidar-se de nosaltres. I perquè seria més del que ha fet els darrers deu anys.

La Junta

To be or not to be...

2008-11-01T11:05:00.000-07:00

Neix el bloc Prosceni, la finestra al món interactiu proposada per l'Agrupació Cultural Mossèn Cinto Verdaguer, de Viladecans. La nostra humil intenció dins d'aquest espai a Internet és la d'informar dels nostres projectes teatrals, així com fer una petita anàlisi (des del punt de vista d'una companyia teatral amateur) al món del teatre en general.

L'agrupació es plau de comunicar que aquest projecte que avui neix és només el punt de partida d'un creixement, esperem, llarg i ple d'il·lusions. Esperem que els agradi.